Recordant Carme Bosch Vicens

Ahir diumenge, amb una cerimònia al tanatori de Girona, van dir adeu a la segona de les germanes Bosch modistes, com eren conegudes a la nostra ciutat. Sabia que feia temps que estava patint i que, últimament, havia tingut complicacions, com en Raimon. Vivien i tenien el cosidor al mateix habitatge, al final del carrer de Lorenzana a l’esquerra, venint després del pont.

Eren tres germanes (la Rosa va ser la primera que ens va deixar) i totes es van dedicar al món de l’agulla: modistes, menys la Montserrat, la petita, que durant un temps va treballar en el món del brodat, però que, més tard, es va unir a les seves germanes, compartint vida i treball. Les tres van viure amb els pares.

Un dels records més grans que tinc és la festa de les modistetes, per Santa Llúcia. A casa, aquell dia se celebrava de ple a ple. Hi havia modistes que tenien noies més jovenetes a cosir, i aquell dia les convidaven a berenar. A Girona, hem tingut grans modistes i totes, en la seva època, van destacar. No existia la quantitat de roba feta com ara i tothom tenia la seva modista preferida. M’agradaria posar noms, però com que en sé molts, no voldria oblidar-me’n de cap, i que en aquest record de la Carme vagi el meu homenatge a totes les modistes que van fer aquest ofici tan creatiu i van vestir tan elegantment les noies i senyores de Girona.

Carme, la gent que cosíeu vau fer una gran tasca, i jo la reconec molt, perquè la meva mare va sortir d’escola als 9 anys per anar a aprendre de franc el corte sistema Martí a les monges adoratrius de Girona.

Tinc la seguretat, Carme, que quan arribis a dalt, a part de la teva germana, et vindran a esperar moltes de les modistes que t’han precedit i et preguntaran com està el món de la moda actualment, i els hauràs d’explicar que allò que vau fer tan creatiu ja no existeix.

Descansa en pau.