Necrològiques

Recordant l’avi Florenci d’El Cabrit

Avui al Facebook veig una notícia: s’ha mort el fundador d’El Cabrit de Sant Esteve de Llémena, en Florenci. Al moment la memòria m’ha transportat a un temps de molta feina i moltes il·lusions, el nostre primer cotxe, el nostre primer dia de festa.

Així, un dia va entrar un home de pagès que diríem inquiet, bellugadís i nerviós, que va esmorzar i ens digué que tenia el restaurant El Cabrit, ens deixà una targeta i ens invita a conèixe’l. La mare volia fer recuits de llet de cabra. No feia gaire teníem cotxe i fèiem un dia de festa, així que no tardàrem a anar-hi. És cert que vestia faixa i barretina, era com una atracció, la manera d’obrir-se als clients. Amb els pares ben aviat van lligar.

Després de dinar ens va voler ensenyar el lloc on tenia les cabres, però per veure-les s’havia de pujar una muntanya i tant sí com no ens va fer pujar amb un tot terreny. Mai de la vida havia passat tanta por de veure com enfilava la muntanya amunt. Allò va ser apoteòsic. Vàrem quedar que ens baixaria la llet, faríem els recuits i n’hi vendríem a ell, un gran comerciant que deia la mare, la vitalitat en persona. Quan hi anàvem a dinar ell feia tertúlia amb nosaltres. Així a casa es van fer els primers recuits. Llavors el restaurant va créixer i es va fer important i ja no ens podia servir la llet. Nosaltres encara vàrem continuar fent recuits amb llet d’altres indrets.

Llavors nosaltres férem la reforma el 1970 i ell encara ens havia vingut a visitar. Quan obriren a la carretera de Barcelona el 99, el nostre pare ja havia mort i la mare també, i nosaltres ja no vàrem poder anar a conèixer el restaurant. La vida té èpoques; la d’El Cabrit va ser una època maca i per una de les coses era pel seu caràcter inquiet.

Va ser dels primers restaurants que s’obriren aquella època. Avui quan l’he vist semblava que el tenia al davant perquè mai el vàrem oblidar pel fet que la meva àvia encara era viva, per haver-nos fet pujar a veure les cabres amb el cotxe i per com de bons sortien els recuits, que vàrem arribar a fer olletes familiars i tot.

Avui li diran adeu a les 11 del matí a la parròquia de Sant Esteve de Llémena, on de ben segur molts amics i restauradors es trobaran per estar al costat de la seva família en un moment tan especial de dir adeu a una persona estimada.

Jo li diria, Florenci, que no se li acudeixi portar cap cantina de llet de cabra, perquè sap el que farien la mare i en Raimon en veure una cantina de llet de cabra: fer-los un bon recuit, això sí, amb herbacol o presó, que era el més natural per trencar la llet. Fins i tot havíem anat a un herbolari a Manresa a buscar-ne.

Descansi en pau, Florenci, mai hem oblidat aquell dia.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia