A reveure, mossèn Joan Busquets

Ahir vaig rebre la notícia que ens ha deixat mossèn Joan Busquets i Dalmau. Tenia la salut delicada i els últims temps els ha compartit amb altres germans, com ara Mn. Tor, traspassat fa poc, a la residència Bisbe Sivilla.

Mossèn Joan tenia un llarg currículum eclesiàstic del qual molta gent parlarà millor que jo. La meva visió es des de l’àmbit personal: fill de Girona, estudis al seminari, cosí de la Roser Busquets del conservatori de música, vicari del Mercadal...

Mossèn Joan va estar a la llar infantil, i potser per aquí és per on va més la meva coneixença, perquè hem tingut una tia de la nostra mare monja de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül. Sempre he dit que la llar infantil ha estat com la nostra segona casa, perquè els nostres pares hi havien treballat abans de la guerra. Quan mor algú que ha tingut contacte amb aquesta institució, que jo venero, corre la veu com la pólvora. Crec que mossèn Joan arribar el 1963/64 a la llar infantil nova del Puig d’en Roca i va canviar tot el protocol. Era molt jove, estimava molt la mainada.

Les hermanes estaven molt contentes amb ell, es preocupava molt dels nois i noies, feia teatre, cantaven... Hi havia una monja, sor Carme Nurses, coneguda com “la iaia dels nois”. Ahir, parlant amb l’estimada Juanita, telefonista de la Diputació de Girona ara ja jubilada, m’explicava, entre altres anècdotes, que un any per Reis sor Carme va fer un jersei a Mn. Joan perquè anava amb moto a tot arreu. Al vespre ja no el portava, i quan ella li va preguntar on era el jersei va dir: “L’he donat a un pobre que el necessitava més que jo.”

Aquest era mossèn Joan, una gran persona amb un cor molt gran. Avui no sols els de la llar ni els de la seva parròquia ho sentiran, sinó tots el que en un moment de la nostra vida ens vàrem encreuar amb ell.

Descansi en pau.

Avui a les 4 de la tarda li diran adeu a la parròquia del Mercadal, la seva parròquia.