Recordant l’Anna Pujol Sáez

Jo, com molta altra gent, podria dir que l’hospital Dr. Josep Trueta des de fa molts anys és com la meva segona casa. He acomiadat grans metges que ens han deixat. He conegut molt personal, gairebé diria que des dels fonaments fins a la teulada.

Sempre que veig esqueles que la direcció i els companys els dediquen miro si els conec. L’Anna no és de les persones més tractades, ja que a urgències pot ser llarg però és de pas o puges a planta o tornes a casa però l’estada és intensa, malauradament les urgències han estat per on hem entrat una colla d’anys i sí que és cert que quan et trobes en aquest lloc o bé al passadís o en un box esperant resultats la gent amb qui et trobes et queda molt marcada.

Entrar per urgències no és el mateix que anar a consultes externes. Valores tant quan s’obre la porta i algú et diu “necessita quelcom” i més si estàs aïllada per un virus, fa que això t’eixampli el cor, o al revés, quan et fan quedar fora i per un motiu de salut necessites una cadira adient i te la porten amb tota l’amabilitat. I l’Anna tenia això, amabilitat i ganes de fer la feina ben feta, i era coneguda per molta gent, companys del centre, pacients com nosaltres, clients d’urgències, i la trobaves amb la seva rialla activa i decidida.

Des d’aquestes ratlles faig arribar el condol a tota la família, i als fills dir-los que tenien una gran mare, i l’única falla és que ens ha deixat en aquests dies de la pandèmia. No sé si és el cas, però sabem que ens estan deixant molts sanitaris i jo sols us puc dir i repetir que tota aquesta gent que conforma la paraula hospital.

I dins aquest mont diferents angles que jo per espai no puc esmentar. Tota persona sigui qui sigui que ha de sortir i treballar perquè a nosaltres no ens manqui de res començant pel món sanitari.

Si alguna persona ens deixa víctima del coronavirus, penseu i no oblideu que ha donat la vida per nosaltres, i els que no ho han patit a les seves pròpies carns però estan amb nosaltres el dolor que estan compartint aquests dies els marcarà els sentiments i la vida. No defalliu!

Anna, potser als de dalt els trobaràs en ple col·lapse, encara els podràs ajudar. Aquí no t’oblidarem ni a tu ni a cap sanitari o persona que hagi patit o viscut la pandèmia.

Descansa en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.