Necrològiques

Gràcies, Àngela

Nota d’agraïment a l’esposa de Domènec Fita, finat el 9 de novembre passat

En Domènec Fita ens ha deixat, tot i que estarà sempre entre nosaltres. Els records són inoblidables. El primer record que tinc d’ell és del 1965, quan vaig venir a estudiar a Girona i la mestra del meu poble va aconsellar als meus pares que em portessin a la residència El Colegio Menor de la Sección Femenina, a les Pedreres, davant del que era Sanitat. Els vitralls de la capella eren d’en Fita. Allà també vaig descobrir obres d’en Carles Vivó, Roca Delpech,...

El segon record que en tinc, també d’aquella època, és quan els feligresos de la Tallada vam regalar i enviar un Sant Crist d’en Domènec Fita a Rhodèsia, on hi havia de missioner mossèn Àngel Pagès, fill de la Tallada.

Des del 1988 hem estat veïns a Montjuïc, on al mig de la plaça del bloc de pisos on visc, cada dia puc gaudir de la font que ell va dissenyar, i aprofito per demanar-ne la rehabilitació. També podem gaudir de les baranes de casa seva, que veiem quan passem amb bus pel davant; també tenim l’escultura a la plaça Domènec Fita, apadrinada per l’associació de veïns de Montjuïc dins del projecte Apadrinem Escultures, de l’Associació Amics de la Unesco de Girona, o, quan ja estem a baix a Pedret, la Columna de la història de Girona.

Els últims records són de la seva generositat quant a obrir-nos les portes de la Fundació a l’associació Acefir. En les diverses activitats en els àmbits europeu i internacional que hem portat a terme a Girona, concretament a la Casa de Cultura, sempre hem pogut comptar amb el suport de la Fundació Fita. Un espai d’aprenentatge, i ho hem vist en les conferències que s’han portat a terme des de la fundació.

Aquests dies s’ha parlat des de molts vessants d’ell i de la seva obra; però, com diu la dita: “Darrere d’un home important, sempre hi ha una dona”, i en aquest cas és veritat. L’Àngela ha estat una dona clau en la vida d’en Fita, ja que li ha facilitat que pogués portar a terme tot el que ha fet. L’Àngela, sempre amb un somriure, l’ha acompanyat en tot moment.

Amb aquestes ratlles vull agrair a l’Àngela haver fet possible tot el que ha fet en Fita. No t’oblidarem mai, i sempre recordarem el teu treball callat, silenciós, però d’un gran valor.

Àngela, t’estimem, sempre estarem amb tu.

(*) Presidenta de l’associació Acefir

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia