Apunts

Antonio Subías Fabrés

El “senyor Subías”, com tots els assessors fiscals l’anomenaven, va ocupar durant molts anys el càrrec de cap de la inspecció d’Hisenda de Girona. No és gaire freqüent que els representants dels contribuents sentíssim respecte i fins i tot admiració per qui t’encomanava la investigació de les declaracions i el repàs de dades dels individus i les entitats sotmesos a tributació. Però, en el seu cas, el tracte era del tot diferent: home amable, ponderat, lluitador incansable per l’equitat, fins i tot en aquells anys obscurs de la Transició democràtica, quan “tot estava per fer”, cercant el punt més favorable, dintre de la llei. Se li podia demanar consulta sobre dubtes i interpretacions, i els seus consells eren una garantia. En ocasions, no defugia de participar en trobades col·lectives amb membres de determinats gremis per contestar qüestions fiscals.

En el pla personal, haig d’expressar que vàrem ésser veïns durant molts anys, amb una bona fluïdesa de tracte i d’ajuda. Junts vam fer també algunes sortides, en llocs que li recordaven la seva infància. Home de muntanya, fins quan li va ser possible, va ser amant dels cims i les planures en companyia d’altres excursionistes.

L’any 2019 va morir la seva bona esposa, Maria Lluïsa, que igualment tenia un tracte cordial, talment com els seus fills i filles, amb qui van formar una gran família.

No deixo de pensar en altres assessors fiscals que el van tractar i que no podran corroborar la realitat del que diem d’aquest tarannà tranquil del senyor Subías, perquè ja l’han precedit en el camí del més enllà. Tant de bo trobem en els qui el succeiran en el càrrec el saber fer i la discreció dels quals ell va fer gala. Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a