Necrològiques

En record del Dr. Massanas

La vigília de Sant Joan ens vàrem assabentar de la pèrdua d’un dels sobrevivents d’una antiga generació de metges, pràcticament desapareguda, la que en dèiem “metges de capçalera”. Aquelles i aquells que ja tenim una edat els recordem amb gran afecte. Parlem dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, llavors encara era molt incipient la Seguretat Social, i la gran majoria de les llars teníem el que se’n deia un doctor aconductat. A canvi d’una assequible quota sabíem que teníem ben atesa la nostra salut, pel que feia a les malalties més corrents, bé fos anant-hi de visita a casa seva –no calien dies d’espera, ni cites prèvies– o venint ell a casa nostra, segons el cas. Entre ells i les respectives famílies s’establia una bona amistat, i en alguns casos eren gairebé com de família. Com deia el gran actor Joan Capri, fins i tot acompanyaven els seus pacients fins anant al seu enterrament. A casa nostra en recordem dos: el Dr. Narcís Figueras i el que ens acaba de deixar, el Dr. Josep M. Massanas. Ja feia molt que també estava jubilat, però cada Nadal ens felicitàvem; el passat ja no va contestar. Se n’ha anat amb 98 anys.

Que al cel sia i que en pau reposi.

El record, tant de l’un com de l’altre, el seguirem mantenint sempre més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia