Apunts

Recordant Rosa Girbal Jou

Exbotiguera del Barri Vell de Girona

Una de les coses que comporta fer-se gran és que veus com els amics o veïns ens deixen. Si a més has tingut un establiment, això fa que hagis conegut molta gent; però, si has nascut al Barri Vell, és trist veure que poques botigues de la teva infantesa queden en aquell indret.

Dijous a la tarda em comunicaven la mort de la Rosa, que tenia el celler de davant de la granja, venia vi a granel de bota, licors i altres productes. Era una botiga típica del temps. Era casada en primeres núpcies amb Josep Ribot, que va morir fa molts anys. Ho recordo perquè tan sols he anat a dos casaments. Era una amiga d’infantesa del carrer. Jo hi anava amb uns meus oncles. Ell era metge. El matrimoni tenia dues filles, la Pilar i la M. Àngels. La Pilar ha treballat d’infermera al Trueta fins a la jubilació, i és l’últim lloc on ens hem vist. La Rosa va treballar durament sense el marit. Era l’època daurada del turisme a Girona. Els establiments n’anaven plens i treballàvem totes les botigues. Tenia molt bona clientela i eren moltes les veïnes que a vegades a la tarda li feien companyia. Un temps després es va casar amb el senyor Domingo. Va deixar el celler, i després s’hi va obrir una botiga de música, Harmonia Mundi, que nosaltres encara vam conèixer, i després Pere Quera. La Rosa i en Domingo han sigut avis i besavis i han fet plegats el camí de la vida.

Dijous li van dir adeu a la parròquia del Mercadal, on s’aplegaren amics i botiguers i gent de la sanitat per fer costat al marit, filles, nets i besnets en aquests moments tan especials de dir adeu a la vida.

Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.