Josep Ribera: fidelitat a Catalunya des de l’exili mexicà
El dia 20 d’agost passat va morir a Ciutat de Mèxic Josep Ribera i Salvans (Terrassa, 1932). Visqué a Mèxic des de la joventut, quan el pare, exiliat del 1939, el reclamà: amb 15 anys feu la travessa atlàntica i encetà nova vida. Estudià química a la UNAM de la capital asteca i com a enginyer estigué tota la vida amb Dupont, on assolí alts càrrecs, i va ser director general d’una de les empreses del grup. La seva vida pública passa a l’entorn de l’Orfeó Català, del qual fou president, i mantingué sempre una acció de suport a la seva estimada Terrassa, i especialment a Catalunya, de la qual es constituí en amfitrió dels catalans, com per exemple en la visita de Josep Trueta el 1976. Mai tenia un no quan hi havia possibilitat de fer conèixer Mèxic als visitants catalans.
La seva vida es mereix un record per la fidelitat constant. Mirar la premsa de l’exili mexicà és veure’l sempre actiu, amb articles al Butlletí de l’Orfeó, amb cròniques en què es pot seguir la seva trajectòria; així, el reportatge a La Humanitat sobre l’estrena d’El pessebre a Acapulco i altres. A l’Orfeó participà en nombroses activitats, dirigí la massa coral, el grup excursionista, l’esbart, on conegué la seva futura esposa, la que seria prestigiosa historiadora Margarida Carbó, especialista en la figura i l’obra de Lázaro Cárdenas, tan lligat a l’exili. De la seva generositat en tenim moltes dades. Acollí la cerca Veus de l’exili, futurs llibre i programa de ràdio per al Memorial Democràtic i Catalunya Ràdio, que emprenguérem el 2004 recollint testimoniatges d’exiliats. Obrí les portes del mig centenar d’entrevistats, que ara es cataloguen a l’Arxiu d’Història de la Ciutat de Barcelona, a qui en férem donació. Ribera ajudà, i molt, ens connectà per entrevistar-los i, a més, ens feu conèixer el Mèxic, diguem-ne, profund de la capital: de la gastronomia, recordem una tertúlia d’hores al restaurant El Cardenal; a més, és clar, del restaurant de l’Orfeó, i monuments com el santuari de la Virgen de Guadalupe. Coneixíem Jalisco gràcies a J.M. Murià, però no la capital.
Va voler que Catalunya rebés les vivències de l’activitat cultural catalana a l’exili mexicà. S’esforçà perquè el fons oral de les activitats de l’Orfeó, mig centenar de cassets de sengles actes que enregistrà Andreu G. Bustamante (parlaments, homenatges, conferències...) no es perdés, i així ens el facilità i el lliuràrem a la Biblioteca de Catalunya. Fou una de les alegries que tingué al final de la vida. President de l’Orfeó en temps que l’exili, s’anava diluint pels anys passats. El seu matrimoni permetré que les dues filles continuessin la llengua alhora que eren ben arrelades al país. Així, Anna és historiadora experta en Lamberto Toledano, el líder sindicalista mexicà.
Ribera conrea la poesia. Publica l’aplec Sense paraules, amb prefaci de Pere Calders, també exiliat al país com Tísner, que l’obsequia amb les il·lustracions, va escriure, il·lusionat i realista sobre el futur del país:
Sense paraula en el capvespre malva
i sense espera, que el somni comencés;
tota la nit amb un desfici d’alba,
i no sabem si l’alba retornarà mai més.