Necrològiques

SOCIETAT

Juan-Ramón Capella, la llarga marxa des de l’antifranquisme fins al Foro Babel

El professor de filosofia va ser un gran defensor de l’autodeterminació abans de fer un gir de 180 graus

El reconegut pensador català Juan-Ramón Capella (Barcelona, 1939), que va ser catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació, va morir el passat dia 23 als 84 anys. També va ser professor emèrit de la UB.

Des de sempre es va considerar un autor marxista i llibertari. Ho va deixar palès en les seves pròpies obres, més d’una vintena, i també en algunes de les seves traduccions, des de Gramsci fins a Simone Weil, passant pel seu admirant Pasolini. També va ser un defensor acèrrim dels moviments obrers i internacionalistes i de les manifestacions dels estudiants, fins i tot quan afectaven el desenvolupament de les seves pròpies classes. A Catalunya va ser un combatent antifranquista que va ser sempre a primera línia. Va arribar a ser expulsat de la universitat. Juntament amb els seus companys del PSUC, abans i després que s’aprovés la Constitució espanyola, va defensar l’autodeterminació dels pobles espanyols, entre altres el català.

En aquest àmbit va tenir, com altres pensadors espanyols, un procés ideològic que el va portar als antípodes d’allò que havia defensat als anys seixanta i setanta. Va ser un dels fundadors i membres del Foro Babel, creat el 1996, amb l’objectiu de fer pressió a favor del castellà a Catalunya i d’oposar-se a la immersió. El grup es va oposar a la llei de política lingüística del 1998 i alguns dels seus membres van forjar el partit polític Ciutadans. Allò va convertir Capella, que tenia un pòsit intel·lectual i de treball immaculat en el marxisme internacional, en un pensador de referència per a l’esquerra unionista, sobretot arran de l’1 d’octubre i la proclamació de la independència el 2017. Paradoxalment ell havia defensat que, tot i que la Constitució espanyola no permetia el dret a l’autodeterminació dels “pobles d’Espanya”, la podien exercir igualment perquè així ho reconeixien les normes internacionals i, per tant, per fer-ho no calia ni tan sols una reforma constitucional.

Durant el franquisme Capella havia participat activament en dos dels grans actes contra el franquisme que va fer el catalanisme, la Caputxinada (1966) i la tancada d’intel·lectuals a Montserrat (1970). També va donar suport a l’Assemblea de Catalunya. El seu pensament sobre l’autodeterminació va començar a fer un tomb arran dels governs de Jordi Pujol i també per la guerra dels Balcans, ja que va témer una situació similar a l’Estat espanyol, malgrat el pacifisme mostrat sempre per l’independentisme a Catalunya, a diferència de la violència exhibida per la policia espanyola.

Als anys setanta, en ple combat contra el franquisme, molts filòsofs el van tenir com a referent pels seus escrits a la revista Mientras Tanto, en què no només parlava de comunisme sinó també d’ecologisme i feminisme.

En una de les seves intervencions a la Universitat Progressista d’Estiu Capella, que també havia estat assessor d’Ada Colau, va admetre que la paraula esquerra estava tan “desgastada” que preferia parlar dels “de baix” en contrast amb els “de dalt”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia