Necrològiques

TOT RECORDANT

Stanley Kubrick, “un bastard amb talent”

Es compleixen 25 anys de la mort d’un dels més grans genis de la història del cinema

El geni més perfeccionista, maniàtic i obsessiu de la història del cinema, Stanley Kubrick, va morir just avui fa 25 anys. “És un cabró amb talent.” Així va resumir Kirk Douglas la seva relació amb el llegendari cineasta, amb el qual va treballar a Espartac i Camins de glòria.

Kubrick (1928, Nova York) va acabar emigrant a la Gran Bretanya, país que va trobar menys incòmode que els EUA, sobretot lluny dels grans estudis de Hollywood, el camí invers que va fer un altre mestre del setè art, Alfred Hitchcock. Entre una pel·lícula i la següent, a la recerca sempre de la perfecció, es va prendre períodes de temps cada vegada més llargs. Els productors es desesperaven per la seva aversió a promoure mediàticament les seves pròpies pel·lícules. Això, amb tot, no li impedia colar-se a les sales per comprovar que les seves obres s’exhibien amb el format correcte.

L’obsessió per controlar fins a l’últim detall també el va enfrontar amb els escriptors o guionistes de les seves obres, ja que Kubrick sempre va treballar a partir d’obres literàries alienes. Autors com Vladimir Nabokov, Arthur C. Clark i Stephen King se les van tenir amb un director obsesionat a moure la càmera i els seus personatges i la narrativa dels films com si fossin grans partides d’escacs canviant el sentit original d’alguns dels llibres que va adaptar.

El primer llargmetratge de Kubrick va ser Fear and desire (1953). L’experiència va ser tan traumàtica que la va fer desaparèixer de circulació. Amb tot, el seu nom ja circulava entre els productors de Hollywood com un prodigi tècnic, fet que va demostrar sobradament a Atracament perfecte (1956), un dels millors thrillers de la dècada. Seguidament va començar la seva relació d’amor i odi amb Kirk Douglas, primer amb la monumental pel·lícula antibèl·lica Senders de glòria (1957), que va ser prohibida a Espanya, i Espartac (1960), en què va rellevar el prestigiós Anthony Mann. Tot plegat va acabar com el rosari de l’aurora i Kubrick va començar a allunyar-se de les exigències de Hollywood per centrar-se en pel·lícules que realment marcarien la diferència i el convertirien en una llegenda.

El primer pas va ser la comèdia negra Dr. Strangelove (1964), amb Peter Sellers desencadenat, una crítica tan àcida a la guerra freda que va ser acusat d’antiamericà. Quatre anys més tard, va marcar un monumental punt d’inflexió en la història del cinema amb la cabdal 2001: una odissea de l’espai, una pel·lícula visualment aclaparadora, oberta a múltiples lectures i que va comportar una revolució en el terreny dels efectes especials i va convertir la ciència-ficció per primer cop en un gènere respectat intel·lectualment.

Posteriorment va encadenar tres obres mestres en gèneres diferents com La taronja mecànica, Barry Lindon i El resplendor, per molts la millor pel·lícula de terror de la història. També va viatjar al Vietnam com altres dels seus contemporanis amb Full metal jacket i va tancar la seva carrera amb la irregular Eyes wide shut, tot i que tenia en cartera altres projectes que semblaven més atractius, com Intel·ligència artificial, projecte que va dur a la realitat un dels seus grans admiradors, Steven Spielberg.

També es va quedar amb les ganes de portar a la gran pantalla la vida de Napoleó, un dels seus personatges històrics preferits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia