Necrològiques

cultura

Mor Francesc Piñas, referent de la Colla Vella i figura clau en el món casteller

Premi Sant Jordi el 2013, va liderar el primer castell de nou de la història el 1981

L’històric cas­te­ller Fran­cesc Piñas i Bru­cart (1942, Valls), mem­bre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va morir ahir als 82 anys. El 2013 va ser reco­ne­gut amb la Creu de Sant Jordi per la seva con­tri­bució a la moder­nit­zació i difusió del món cas­te­ller. Se’l con­si­dera com una de les per­so­nes que més van con­tri­buir a la recu­pe­ració del món cas­te­ller, a la seva expansió ter­ri­to­rial i a la seva pro­jecció. També va ser mem­bre de la Ger­man­dat dels Dolors i va ser un dels impul­sors de la pro­cessó de la Set­mana Santa de Valls.

Va for­mar part de la Colla Vella, fun­dada el 1801, des dela diada de Santa Úrsula del 1962. Hi va ocu­par càrrecs c om el de rela­ci­ons públi­ques, tre­so­rer i secre­tari. Als anys setanta va viure en pri­mera per­sona la riva­li­tat de la colla amb els Nens del Ven­drell pel lide­ratge del món cas­te­ller.

Era el cap de pinyes i fol­res quan la colla va des­car­re­gar el 25 d’octu­bre 1981 durant la diada de Santa Úrsula el pri­mer qua­tre de nou amb folre i mani­lles del segle XX. Va haver de con­fi­gu­rar un folre molt més gran que els que s’havien fet fins al moment. Va comp­tar amb 32 per­so­nes.

El 1982, la Vella va car­re­gar el pri­mer tres de nou del segle amb un model de folre amb cros­ses que és el usen la majo­ria de colles avui dia. Entre 1981 i 1986, la Vella de Valls va ser l’única colla a fer cas­tells de nou pisos. Piñas va dei­xar el lloc de cap de pinyes i fol­res a final de la tem­po­rada 1989. Des de lla­vors, va con­ti­nuar par­ti­ci­pant acti­va­ment en les sor­ti­des de la seva colla i es va dedi­car a l’estudi i difusió del fet cas­te­ller per mitjà d’arti­cles, xer­ra­des i con­ferències arreu de Cata­lu­nya.

El 2012, la revista Cas­tells el va guar­do­nar per la seva llarga tra­jectòria i per haver estat l’impul­sor dels fol­res moderns. Era una de les per­so­nes més influ­ents, res­pec­ta­des, carismàtiques i repre­sen­ta­ti­ves de tot el món cas­te­ller. En rebre el guardó d ela revista es va recor­dar que va ser ell qui va posar ordre en la col·locació dels cas­te­llers que for­men el basa­ment del cas­tell. “No és pas, doncs, ago­sa­rat afir­mar que ha estat el Pom­peu Fabra dels cas­tells.”

Ell mateix era un dels grans eru­dits de la història dels cas­te­llers. En una entre­vista en aquest diari el 2014 va donar el seu propi tes­ti­moni de la revo­lució que hi va haver als anys setanta: “El prin­ci­pal canvi és el canvi de con­si­de­ració dels cas­te­llers. Abans fer cas­tells era una acti­vi­tat que feia ver­go­nya. Tot va donar un tomb amb la incor­po­ració de joves uni­ver­si­ta­ris i de les famílies de la cana­lla. Abans els cas­tells eren un mitjà de vida, però nosal­tres des del 1975 ja no paguem els cas­te­llers.”

Dins la junta de la colla la seva tasca també va ser ingent. El 1970la colla es va lega­lit­zar com a tal, i el 1972 van començar a for­ma­lit­zar-se els pri­mers socis. Amb les quo­tes, el 1979 la Vella va poder estre­nar el seu pri­mer local en pro­pi­e­tat, seu que als anys vui­tanta van can­viar pel local social actual, situat al por­tal Nou.

També durant la dècada dels vui­tanta la colla va estre­nar el seu pri­mer grup de gra­llers, l’himne ofi­cial de l’agru­pació i va començar a edi­tar una revista pròpia, La Veu de la Colla Vella, que encara avui els socis reben a casa. Més va tri­gar la incor­po­ració de la dona als cas­tells: el 1981 hi entren com a gra­lle­res, però no és fins deu anys més tard que comen­cen a pujar als cas­tells.

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest diu­menge a 2/4 de cinc de la tarda al tana­tori Memora de Valls.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia