Necrològiques

Vicenç Esteve i Albert

Un homenot maresmenc

El seu és un exemple paradigmàtic de la generació de catalans que van veure frustrada la vida en molts aspectes per la Guerra Civil. Malgrat tot, els entrebancs familiars i els col·lectius, Vicenç Esteve va ser un home que va saber encarar la vida amb un sentit positiu, valent, audaç, emprenedor fins a convertir-se en un autèntic homenot maresmenc i català.

Estudià comerç i, el 1932, començà a aprendre l'ofici de joier a l'obrador-botiga del pare, a Mataró. Durant la guerra, la família passà a viure permanentment a Argentona, però va ser mobilitzat el setembre del 1937. Primer el destinaren a Cartagena al III Regiment d'Artilleria; després, a Caldetes, i, definitivament, al front d'Aragó. Es passà la guerra desplaçant-se de Gandesa cap al sud, al front de Terol, i els nacionals l'atraparen a Xàvia. De retorn a casa a principi d'abril del 1939, va haver d'entomar l'estigma de perdedor, d'haver estat en el bàndol republicà. El pare a la presó, primer a Mataró i després a la Model. La mare, malalta, morí el novembre del 1939. Partint pràcticament de zero, reprengué, un altre cop, el negoci de la joieria.

Pels volts del 1945, juntament amb el seu cunyat, va poder agafar la representació de marques d'essències suïsses. Fou aleshores que, perspicaç, agosarat i ja casat i amb fills, es decidí a recuperar la joventut perduda i/o robada per la guerra i les seves dramàtiques conseqüències. Va estudiar peritatge i acabà traient-se el títol d'enginyer químic. Dels orígens menestrals passà a dirigir l'empresa Lucta, primer, cap el 1948, a Barcelona i després en la nova fàbrica de la Roca del Vallès. Al llarg dels anys fundà filials als EUA, Veneçuela, Colòmbia, el Brasil, Mèxic i, a punt de retirar-se, el 2004, la de la Xina. Fou, doncs, un català que de les derrotes en va saber fer motiu de superació i reconstrucció, personal primer i, per extensió, del teixit social i industrial del país. Per aquest motiu, ja recuperada la democràcia, la Generalitat li va concedir la medalla al mèrit al treball President Macià i la dels Forjadors de l'Esport Català.

El fort arrelament de tota la vida
a Argentona va fer que l'Ajuntament el declarés, l'agost d'aquest any,
fill adoptiu de la vila. Una vila que li deurà per sempre més gratitud pel seu alt sentit del mecenatge, tant
en les entitats més diverses ( esportives, culturals...) com en el de la
fundació i consolidació de la llar
Santa Anna, entitat modèlica en la tasca de cuidar la gent gran. Podem dir que ha mort un home bo i cívicament exemplar en el sentit més exacte del terme.

* Llorenç Soldevila i Balart, amic del difunt Vicenç Esteve i Albert

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.