Recordant Salvador Martí Teixidor

Escric aquestes ratlles amb dolor. El traspàs d'en Salvador m'ha agafat de sorpresa. Pels gironins, parlar d'en Salvador Martí és parlar del GEiEG, la seva casa, induït de jove per les arrels familiars. Començo a saber qui és en Salvador perquè en Raimon, el meu germà, de la mà del nostre oncle Emili Mora, entra a formar part de la secció d'atletisme del GEiEG cap als anys 1954-1955. S'hi aplegaven un bon nombre de joves gironins atrets en aquell temps per la il·lusió de fer esport; les instal·lacions per poder-lo fer eren minses i situades en un indret fred i humit els hiverns i ombrívol els estius, la Devesa.

Eren una bona colla d'amics de diferents edats: en Salvador Lloensi, Vehi, Raimon, Julià, Mateu, Bouzas, Masmiquel, en Joan Garcia, en Larry, Amiel, Saura, Méndez, Lucero, Planas, Reix, Llorens, en Casals, el cigarro Sitjà, Artalejo, en Pere i en Santi Muñoz, el senyor Molas, el senyor Bosch, el meu oncle Emili Mora i molts més. Ho esmento en el meu primer llibre, on en Salvador surt retratat amb alguns d'ells, ja que feien diferents especialitats.

La casa d'en Salvador, com he dit al començament, era el GEiEG. Però també ho era de la seva germana, la M. Teresa, que, moguda per l'esperit grupista, va formar part de l'atletisme femení junt amb la Teresa Saló, la Pagès, l'època de la recordada Ana María Molina, que va morir víctima d'accident el 1979 als 29 anys. L'atletisme gironí amb els seu traspàs va rebre una gran sotragada.

La majoria d'aquests atletes els diumenges que no jugaven es trobaven a casa a berenar, amb les seves parelles, primer, i les seves dones, després, com és el cas d'en Salvador amb la Lolita. També hi varen celebrar el bateig dels seus fills. En Salvador sempre li retreia al meu germà que hagués deixat l'esport. En Raimon deia que havia set la mare, que l'havia fet triar. El que sí que puc dir, fos el que fos el que li va fer deixar l'esport, és que ell sempre ha sentit una especial admiració per tot tipus d'esports i esportistes.

Mitjançant aquest petit homenatge a aquest grupista de sang, voldria aprofitar per dir el valor que varen tenir moltíssims joves que, com en Salvador i els noms abans esmentats, van fer esport en una època amb ben pocs mitjans. Recordo que la mare em feia anar a tendals Mallol a buscar lona blau marí per fer-li la bossa per portar-hi les espardenyes, la samarreta i poc més. I també a can Miquel Ferrer del carrer Ciutadans a posar-hi els ullets per als cordons; a la samarreta s'hi havia de cosir l'escut del GEiEG. A més, el pagament del desplaçament era un sacrifici per a algunes famílies, per això ara quan veig aquesta disbauxa de milions, principalment en el futbol, el tennis i d'altres, que tenen les bosses que volen, la roba per canviar-se contínuament, les esportives si cal daurades, penso que això no és esport, són màquines de diners, que deia un meu oncle. Miro una fotografia d'en Raimon llançant el pes o el disc i porta espardenyes de beta.

En Salvador ha viscut per al GEiEG i ha vist fets realitat part dels seus somnis. És inimaginable parlar del GEiEG sense parlar d'ell, igual que ho fem recordant sempre els homes que varen precedir aquesta generació i que afortunadament alguns encara estan amb nosaltres: el senyor Pere Franch, en Pipe Sánchez i d'altres. De ben segur que ara en Salvador es trobarà una bona colla de grupistes que l'aniran a esperar: l'avi Perich, l'avi Marqués, en Mora, en Miliu i més. Això sí, segur que portaran bastó (però de muntanya).

Avui, a 2/4 d'1 del migdia, se celebrarà la cerimònia de comiat al Tanatori de Girona, on l'esport gironí tindrà cita per ser al costat de la Lolita, els seus fills, la seva germana i amics per dir adéu a aquest gironí que portava el GEiEG al cor.

Descansi en pau.