Apunts

Recordant la Clara Bordas Masgrau

Exbotiguera del cor del Barri Vell de Girona

Avui en obrir el diari m'he trobat amb el traspàs de la Clarita, nom amb què familiarment l'anomenàvem, que ens ha deixat a l'edat de 91 anys. Sé que per recordar la Clarita botiguera haurà d'ésser gent de la meva edat o més grans. La Clarita era de la nissaga Barraqueta, coneguts en diversos àmbits comercials de la nostra ciutat, amb els orígens a Sant Daniel. La meva àvia també era una filla de la filla Barraqueta, només que la mare va morir i va tenir madrastra. Fills de diversos germans es van dedicar al negoci de polleria; dos la tenien al cor del Barri Vell: la d'en Pepito, situada a la Rambla, i la de la Clarita, que la tenia al carrer de la Neu, que dèiem els gironins, encara que de fet aquest tram no ho era; estava situada just on fa un temps l'Ajuntament va enderrocar uns pisos i ara ha quedat una placeta just a darrere l'Arcada. Recordo perfectament la polleria: la mare m'hi feia anar a buscar sang de pollastre, que abans, les polleries que en venien, la tenien posada en un plat fondo, i la Clarita n'hi guardava. A la gent que la recordi li vindrà a la memòria la seva imatge rossa i d'ulls blaus i molt afectuosa. De fet, en poc tram teníem tres polleries, on es venia exclusivament aviram; la darrera a plegar va ser la de la Rosa Burch, situada al costat de Cal Ros, les altres botigues d'aquesta nissaga eren al mercat del Lleó i un escorxador a prop de Palau. La Clarita ja fa anys va ser sacsejada per un càncer que l'ha acompanyat fins al final i va haver de viure el traspàs del seu nét Dani, de 20 anys, i després la seva germana Carme, soltera i que sempre havia viscut al seu costat, i en Paco, el seu marit, que era molt conegut perquè durant molts anys era qui cobrava els rebuts de l'aigua quan Girona no era tan gran. Ahir es va celebrar la cerimònia religiosa a l'església de Sant Josep.

Amb aquestes ratlles he volgut retre el meu petit homenatge a la Clarita, que, com molts altres gironins, va obrir negoci al cor del Barri Vell en uns anys molt difícils per tirar endavant però ho va fer i aconseguir.

Clarita, sé que s'haurà retrobat amb molta nissaga Barraqueta que varen saber el que era aixecar-se a les 4 per plomar. Si veu la iaia Catalina li expliqui com ha canviat tot.

Descansi en pau

M. Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.