Maria Teresa Bataller i Vila

Estimada Maria Teresa, no hauria pensat mai que les darreres paraules que et dirigiria serien per dir-te adéu. Fa dos dies vaig saber que no estaves bé. Aquest matí en Carles m'ha enviat un correu en què em deia que havies dit adéu a la vida: la malaltia de moda, un càncer violent que tan sols en dos mesos se t'ha emportat. Escric aquestes ratlles rabiosa i molt trista, cada dia ens esgarrapa amics, coneguts i familiars sense distinció d'edats.

Maria Teresa, et conec de sempre, una dels 9 germans Bataller coneguts i estimats en molts àmbits gironins. No vaig tenir joventut, ho he dit a vegades, però vaig tenir la sort que a casa hi va passar tot el jovent de la meva època. Si volíeu veure algú, un volt per la Rambla o la Granja Mora, i això no fallava. Vaig ser feliç de tenir el privilegi de viure i conèixer per dins molts dels enamoraments d'aquells anys. Quan us veia feliços jo encara ho era més. El que més tard va ser el teu marit t'anava al darrere i tu ens ho explicaves amb l'Anna i reies amb aquell somriure tan franc d'orella a orella. Ell també era client de casa i jo et deia que menjava un dolç molt gironí, quan encara no teníeu ni relació.

I així va arribar el dia que la Maria Teresa se'ns va casar amb en Joaquim i te'n vas anar a la benzinera Califòrnia, al poste, que tu deies, una època que anàvem a Barcelona a comprar i havíem vingut a posar gasolina per veure't. Maria Teresa, els anys passen, les persones no s'obliden. Eres tan maca, alta, ben plantada, amb un cabell preciós i sobretot molt treballadora i trempada. Després us varen arribar els fills i la vida canvia, però quan vàrem fer la campanya per recuperar els gegants antics de Girona, em vares trucar eufòrica i vares dir-me: “Carme, en vull dues capses. No sé quan vindré, però les vull.” Dies més tard vas deixar el cotxe al mig del carrer i els vas venir a buscar. Que feliços que érem tots aquells anys, sense massa coses, però feliços. Sé que tu també vas treballar molt. No ens hem vist més. Ara m'adono que molta gent es retroba un cop jubilats. Amb tu no n'havia tingut ocasió, i precisament va ser per buscar-te que vaig saber la mala notícia.

Vau passar tu i els teus germans una de les proves dures: perdre una germana a la flor de la joventut, l'estimada i recordada Pura, aquest juny n'ha fet tretze anys. Maria Teresa, recordo la teva veu, la tinc gravada en la memòria, sembla que et senti, tan dinàmica. Vau tenir dos nois i una nena, i us han donat quatre néts, que suposo que eren la teva alegria.

Maria Teresa, avui a 2/4 de 4 et diran adéu a la parròquia de Vilobí d'Onyar. Tinc la seguretat que el teu marit, els teus fills i els teus germans se sentiran acompanyats per la gent que t'estimava i no fallaran per estar al seu costat en uns moments tan especials. Jo no hi podré ser per motius de salut, però vull que sàpigues que de pensament estaré a prop teu. Si pogués venir, a ells els diria: “Teníeu una gran mare.” Maria Teresa, sé que aniràs a un lloc privilegiat on tots voldríem anar. Segur que la Pura et vindrà a esperar amb els braços oberts per portar-te amb els vostres pares i gent estimada que t'ha precedit. Descansa en pau.