Joaquim Vila Xifre, un sardanista incansable

Una vegada que anàvem a l'aplec de les Roquetes de Barcelona, en un viatge organitzat per l'Agrupació Cultural i Sardanista Floricel d'Anglès, en Quim comentava que quan era petit a pagès només hi havia mainada i dones. Els homes eren a la guerra; alguns, desertors. En aquesta situació, totes les feines de pagès les havien de fer la mainada i les dones. Era molt dur llaurar sense animals. En Quim explicava que el pitjor, però, era segar i batre sense màquines a la casa on va néixer, a Vilanna. Em va venir pell de gallina.

També ens comentava que anava en bicicleta des de Vilanna fins a l'aplec de Caldes de Malavella, el més antic de les comarques gironines. Hi tocaven 50 sardanes, matí, tarda i vespre. El dia següent, però, a les 7 del matí, en Quim ja era al bosc amb la destral i el xerrac per començar una dura jornada de treball.

A en Quim li agradava amb passió ensenyar a ballar sardanes, però recordava l'anècdota que de seguida que podien els alumnes se n'anaven a la discoteca La Gatzara d'Anglès i ja no els veia més.

A Brunyola, el dia 10 d'agost se celebrarà l'aplec a l'ermita de Sant Romà. Trobarem a faltar la senyora Núria i en Quim.

En pau descansi.