Fernando Méndez, ‘Nando'

Divendres ens vàrem assabentar de la trista notícia del traspàs d'en Méndez, conegut amicalment com en Nando, un atleta, un amic i un veí del Barri Vell gironí de fa molts anys. Són diverses les vegades que he escrit de persones vinculades a l'atletisme gironí i he explicat més d'una vegada el perquè del sentiment del meu oncle Emili Mora (epd) per aquest esport, i perquè de la seva mà el meu germà, per prescripció mèdica, es va iniciar amb molta estima en l'atletisme i va arribar a ser campió provincial de llançament de pes.

Però el que em porta avui a parlar del mateix és pel traspàs de l'estimat Nando, com així l'anomenàvem els més propers a ell. En Raimon el va conèixer quan en Nando estava a la secció d'atletisme en les sortides que feien a França, Madrid o altres indrets. Ell era el responsable dels joves atletes, i a les fotos de les sortides que tenim hi surt, tot i que en Raimon recorda que sempre defugia les càmeres. Era una gran persona i estimava l'esport per damunt de tot. Jo sempre repetiré el mateix, quan persones com ara en Nando ens deixen els faig el meu petit homenatge. Són gent vinculada al GEiEG, amb càrrec o sense, però amb un objectiu: l'estima per l'esport i l'atletisme en concret, que transmeten a tants joves, sobretot sense mitjans, i això és molt valorable. Quan miro fotos de l'estadi de la Devesa i els veig amb espardenyes de veta, sense bosses d'esport ni xandalls, havent de pagar-se els desplaçaments, penso en la sort que tenen els joves d'avui que estimen l'esport. El de veritat, no l'esport per diners.

En Nando vivia a l'escala de davant de la Granja Mora, era amic del meu oncle i feien atletisme junts. A més, va ser el seu testimoni de casament. Dissabte els amics, coneguts i gent de l'atletisme gironí es varen trobar al tanatori de Girona per retre-li el darrer homenatge.

Ben segur que en Nando, quan arribi al lloc esperat, retrobarà un munt d'atletes i gent del GEiEG que l'han precedit fa molts anys: l'estimada Anna Maria Molina, de la seva època, entre d'altres, l'avi Perich, l'avi Marquès, l'Emili Mora, en Ballesteros, més recentment en Salvador Martí i més. Segur que si els explica com
està l'esport actualment ni s'ho
creuran.

Descansi en pau.