Recordant mossèn Genís Baltrons
Ahir ens va deixar mossèn Genís Baltrons. Feia temps que sabia que no estava bé. Parlar de mossèn Genís em remunta a molts anys enrere, quan va venir a Girona a estudiar al seminari. Amb ell, i també de Blanes, hi havia mossèn Emili Guerrero, a més de mossèn Teixidor, traspassat fa anys. A casa, com que quedàvem a mig camí del seminari, estava ple de joves de la província. Arribaven amb la Teisa a la plaça de Sant Agustí i paraven a esmorzar: havien arribat a dir-ne “la casa dels capellans”.
Els familiars dels seminaristes feien amistat amb els nostres pares i altres familiars. Un dels fets que més recordo que explicava la nostra mare, i que la va impactar molt com a mare (jo era jove), és que mossèn Genís va oficiar la seva primera missa per al seu pare de cos present.
Va escollir Sant Daniel per viure al costat del monestir. La seva germana i la seva tia vivien amb ell i el varen cuidar fins al seu traspàs. Sempre va sentir una gran estima envers nosaltres i la nostra granja, ja que els seus records eren just de quan va ser seminarista. Així surt en el meu primer llibre, La Girona que jo estimo, anant a la processó de Corpus i vestint el roquet; al seu costat, l'entranyable Pere Rodeja de can Geli.
Parlar de mossèn Genís em donaria per a molt. Des del meu mirador especial del meu indret estimat del Barri Vell, li he seguit el bagatge: ha casat, batejat i acomiadat moltíssims gironins que l'escollien a ell per a algun d'aquests afers. S'estimava la catedral com casa seva i el monestir de Sant Daniel ha estat la seva segona casa. Ahir, enraonant precisament amb la persona que em va comunicar els seu decés, mossèn Ignasi, ell em deia que va ser una persona clau en l'orientació a totes les parròquies quan el concili va fer el canvi de dir les misses de cara a la gent, va tenir un gran paper en aquesta orientació. També va ser un puntal en l'Exposició de Flors de Girona. Junt amb la Maria Cobarsí, aplegaven gustos i disseny, i feien plegats que tot resultés perfecte al passeig Arqueològic, Sant Pere de Galligants, la catedral i altres indrets.
Explicaré una petita anècdota de confiança de fa molts anys. Un dia va venir a la granja i va dir-me si podria parlar amb la mare. Va entrar a la rebotiga. Resulta que tenia algú a sopar i li va demanar a la mare si li faria un plat concret. No ho fèiem, potser ara no hauria vingut a demanar-ho, hi ha molts de llocs per fer-te coses, però ell li va dir: “Senyora Pilar, vinc a demanar-li-ho com si li ho digués a la mare.” Sols ho esmento per la confiança que ens tenia. Evidentment li ho vàrem fer, semblava que no tenia cap més sortida per a aquell compromís.
De tot el grup d'escolans que ha tingut, molts d'ells des de ben petits, al seu càrrec, alguns són capellans i d'altres, pares de família ben casats. Mossèn Genís ha estat un referent a la nostra catedral, i en molts actes que s'hi han fet, ell ha tingut cura de l'organització.
Ell és el que ha estat pendent de les monges de Sant Daniel. Des que va arribar eren veïns, i el monestir era casa seva. Darrerament en va ser nomenat rector. Oficiava la missa del monestir excepte algunes vegades, quan la salut no li ho permetia. Principalment la gent gran de Sant Daniel se l'estimava molt, són molts anys. Sé que la senyora Rosa estarà passant un gran disgust, ella no faltava mai a les seves misses.
Avui, a 2/4 de 5 de la tarda, li diran adéu a la catedral de Girona, acompanyat pel bisbe, canonges, capellans, companys, amics, escolans i gironins que se l'han creuat en el camí. Els Manaies de Sant Daniel, dels quals formo part, no li fallaran. Quan mossèn Genís arribi a aquest lloc tan esperat i privilegiat tindrà un munt de gent que l'han precedit que l'esperaran i segur que també veurà els nostres pares. Els digui que estem bé i els recordem. I a vostè, gràcies per haver estimat tant Girona i els gironins. Descansi en pau.