La guerra interior

Els valents no són els que no tenen por, són els que en tenen molta i se l'aguanten. Aquesta creença popular encaixa a la perfecció en el retrat que fa aquesta pel·lícula de Jordi VI, el monarca que regnava a l'Imperi Britànic quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. La tartamudesa que patia –i el pànic escènic que li comportava– li suposava un gran patiment per les funcions de cap d'estat que es va veure obligat a exercir, que incloïen parlar en directe per ràdio a súbdits escampats per tot el planeta. Unes funcions assumides després de la mort del seu pare i de l'abdicació del seu germà al cap d'un any de governar. Però, amb l'ajut d'un logopeda australià, Jordi VI va intentar superar les seves pors i va afrontar el seu destí en temps molt difícils. Tom Hooper, cineasta provinent de la televisió que només ha dirigit abans la pel·lícula Damned united (al voltant del món del futbol), es posa darrere la càmera en un drama que cedeix tot el protagonisme als actors i que té tots els ingredients per triomfar als Oscar. De moment, ja ha obtingut set nominacions als Globus.

Un dels seus mèrits més remarcables és la capacitat de despullar la història de tota la pompositat que sol acompanyar els films sobre la monarquia britànica (no es pot dir el mateix de The queen, referent inevitable d'aquest film) i de capturar la persona que hi ha al darrere dels alts murs dels palaus reials, sota el vestit de l'emperador: un ésser mortal, amb les seves pors i els seus patiments, com qualsevol altre. El mèrit, més que d'una realització força convencional, és del treball dels dos actors protagonistes (Colin Firth i Geoffrey Rush) i de la resta de l'elenc, que inclou Helena Bonham Carter (reina Isabel), Timothy Spall (Churchill), Derek Jacobi (l'arquebisbe)...