Canals

Dr. Antoni Serrano, psiquiatre

“El 70% de les persones amb depressió es curen”

Vam concentrar molts esforços en la gent gran perquè eren els més vulnerables i vam oblidar els joves
Tots els estudis epidemiològics revelen que per cada home deprimit hi ha dues dones. Aquí hi podem trobar factors hormonals, socials, personals...
Sabem que el 50% de les persones que fan tractament antidepressió, al cap d’un any recauran.

El doc­tor Antoni Ser­rano és una de les veus més auto­rit­za­des del país per par­lar de depressió. Doc­tor en psi­quia­tria i pro­fes­sor uni­ver­si­tari asso­ciat, diri­geix un equip d’experts en malal­ties men­tals al Parc Sani­tari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llo­bre­gat, un dels cen­tres de referència del país.

Les últi­mes dades indi­quen que a Cata­lu­nya hi ha més de 700.000 per­so­nes diagnos­ti­ca­des amb depressió i més de 800.000 que pre­nen anti­de­pres­sius. Són xifres pre­o­cu­pants?
Són pre­o­cu­pants perquè ens donen molta feina i sig­ni­fi­quen el pati­ment de molta gent, però estan en línia amb el que passa a molts països. Din­tre del nos­tre con­text, no estem pit­jor que altres països.
En l’aspecte assis­ten­cial, estem a l’altura o neces­si­tem millo­rar?
Sem­pre es pot millo­rar. El que sí sabem és que el sis­tema està molt ten­si­o­nat des de la pandèmia perquè la demanda ha aug­men­tat moltíssim. Durant la pandèmia va aug­men­tar moltíssim més, i ara estem amb aquesta cua que no s’acaba perquè les malal­ties men­tals, quan debu­ten, habi­tu­al­ment tenen una durada llarga. Pot­ser d’aquí a dos o tres anys podrem veure que la situ­ació s’ha resolt i tor­nem a la nor­ma­li­tat, però ara encara tenim un volum impor­tant d’urgències i molta demanda pel que fa a ambu­la­tori.
Hi ha algun fac­tor que expli­qui per què les depres­si­ons es van dis­pa­rar durant la pandèmia i s’han man­tin­gut en la post­pandèmia?
Això ja estava pre­vist. De fet, en la quarta onada de la pandèmia ja estava des­crita com l’onada de la malal­tia men­tal. Per què? Doncs per molts efec­tes, entre ells el mateix efecte biològic del virus de la covid, que va pro­vo­car tras­torns neu­ropsi­quiàtrics, des de l’alte­ració del gust o la per­cepció a qua­dres d’ansi­e­tat o depres­sius, insomni, fatiga... L’aïlla­ment social i la tensió acu­mu­lada durant els con­fi­na­ments van aju­dar a gene­rar aques­tes situ­a­ci­ons d’estrès.
Té cura la depressió?
La depressió millora moltíssim i en molts casos es cura, cosa que no vol dir que les per­so­nes no puguin recaure. De fet, el 70% de les per­so­nes que fan un trac­ta­ment i el fan cor­rec­ta­ment, es curen. Ara bé, un 50% d’aques­tes per­so­nes sabem que al cap d’un any recau­ran, i aquest per­cen­tatge s’eleva a un 70% quan aquest trac­ta­ment no es fa cor­rec­ta­ment. No es tracta només de curar-se sinó de cui­dar-se, i si no, la pos­si­bi­li­tat de recai­guda és alta.
I com es cuida una per­sona per no caure en un qua­dre depres­siu?
Doncs pri­mer conei­xent-se un mateix, saber qui­nes són les teves feble­ses. I l’altra cosa és una bona ali­men­tació, evi­tar els tòxics, tenir una vida plena i sig­ni­fi­ca­tiva. L’estrès, l’alco­hol, les dro­gues, no tenir vida social o fins i tot dor­mir mala­ment ens apro­pen a la depressió.
Hi ha alguna expli­cació del perquè la depressió afecta prin­ci­pal­ment les dones?
Hi ha teo­ries per a tot, però ningú té una expli­cació defi­ni­tiva. Tots els estu­dis epi­de­miològics reve­len que per cada home depri­mit hi ha dues dones. Aquí hi podem tro­bar fac­tors hor­mo­nals, soci­als, per­so­nals... Fixem-nos que aquests estu­dis diuen que diagnos­ti­ques més dones que homes amb depressió, no que les dones es depri­mei­xin més. Hi ha teo­ries que asse­gu­ren que els homes depri­mits con­su­mei­xen més substàncies, com l’alco­hol, i no els detec­tem com a per­so­nes diagnos­ti­ca­des amb depressió.
I els ado­les­cents?
Aquest és un feno­men que hem vist molt amb la pandèmia. Vam con­cen­trar molts esforços en la gent gran perquè eren els més vul­ne­ra­bles i pot­ser vam obli­dar els més joves, que van veure estron­ca­des les seves rela­ci­ons soci­als, i això ha fet dis­pa­rar els casos de qua­dres depres­sius, sobre­tot entre noies. Jo crec que el fac­tor social ha estat el que més ha influït en el col·lec­tiu de població més jove. El crei­xe­ment expo­nen­cial d’intents de suïcidi, sobre­tot en noies, va ser espec­ta­cu­lar, i també el crei­xe­ment del nom­bre de per­so­nes que tenien malal­ties rela­ci­o­na­des amb la con­ducta ali­mentària, com l’anorèxia o la bulímia.
Quant a recerca, s’està expe­ri­men­tant amb nous trac­ta­ments?
Sí, alguns encara no han entrat en el sis­tema públic de salut però els assa­jos donen resul­tats posi­tius i són una espe­rança. Com l’esti­mu­lació magnètica trans­cra­nial o nous psi­cofàrmarcs, que de fet són dro­gues dels anys sei­xanta o setanta, com l’MDMA, que fins ara esta­ven pros­crits perquè s’asso­ci­a­ven a l’abús però que s’ha demos­trat que poden ser una espe­rança per a les per­so­nes diagnos­ti­ca­des amb depressió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia