Canals

La biodiversitat, en estat preocupant

L’Informe sobre l’Estat de la Natura revela que el 27% de les espècies estan en perill d’extinció i que els boscos s’expandeixen de manera poc ordenada a causa de l’abandonament dels cultius

Els experts destaquen la importància de protegir i restaurar els hàbitats aquàtics i garantir l’accés de les espècies a l’aigua
Les poblacions d’animals s’han reduït un 25% en els últims vint anys i els boscos s’expandeixen pel territori

El pri­mer informe sobre l’estat de la bio­di­ver­si­tat a Cata­lu­nya, ela­bo­rat per l’Obser­va­tori de la Bio­di­ver­si­tat l’any 2020, ja esti­mava que, de mit­jana, les pobla­ci­ons d’ani­mals s’havien reduït un 25% en les dar­re­res dues dècades, que els bos­cos s’estan expan­dint de manera poc orde­nada pel ter­ri­tori, fruit de l’aban­do­na­ment dels con­reus, i que tenim molt poc conei­xe­ment sobre el medi marí de les nos­tres cos­tes.

En els últims dos anys, la situ­ació no s’ha rever­tit, sinó tot el con­trari. Els experts i les nom­bro­ses enti­tats eco­lo­gis­tes que hi ha al ter­ri­tori arri­ben a la con­clusió que el 27% de les espècies ava­lu­a­des a l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Cata­lu­nya 2020 estan en perill d’extinció o estan sot­me­ses a ame­na­ces com la des­trucció del seu hàbitat natu­ral, la con­ta­mi­nació o el perill de subs­ti­tució per espècies exòtiques, jun­ta­ment amb les con­seqüències deri­va­des del canvi climàtic. El dete­ri­o­ra­ment dels eco­sis­te­mes posen en perill la super­vivència de mol­tes espècies, segons deta­lla l’informe. Per això, en el con­text actual, és vital la con­ser­vació i ampli­ació de la xarxa d’espais natu­rals pro­te­gits com són ara parcs i reser­ves natu­rals que pos­si­bi­li­tin man­te­nir la bio­di­ver­si­tat.

L’informe posa de mani­fest la neces­si­tat de pro­moure una gestió sos­te­ni­ble dels recur­sos natu­rals i impul­sar polítiques de con­ser­vació i res­tau­ració dels eco­sis­te­mes; i des­taca la importància de fomen­tar la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana i la col·labo­ració entre dife­rents sec­tors per afron­tar els rep­tes ambi­en­tals.

Les con­clu­si­ons de l’informe posen en evidència la fra­gi­li­tat de la bio­di­ver­si­tat i la urgència de pren­dre mesu­res per pro­te­gir-la i garan­tir la seva con­ser­vació a llarg ter­mini. Per això, l’informe reco­mana pro­moure un ús sos­te­ni­ble del sòl i imple­men­tar polítiques de pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial, regu­la­ci­ons ambi­en­tals i con­trol de les espècies inva­so­res.

Però també adver­teix sobre la neces­si­tat de fer acci­ons que acce­le­rin l’adap­tació al canvi climàtic, amb estratègies com l’esta­bli­ment de cor­re­dors ecològics que faci­li­tin el movi­ment de les espècies, o la pre­ser­vació de zones climàtica­ment ade­qua­des per a la fauna i la flora.

L’informe no s’oblida de la ciu­ta­da­nia i reclama més impli­cació a través de la pro­moció de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana. Els seus redac­tors enco­rat­gen enti­tats i admi­nis­tració a fomen­tar les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació i edu­cació ambi­en­tal mit­jançant pro­jec­tes de ciència ciu­ta­dana i ini­ci­a­ti­ves de volun­ta­riat.

La sequera i la bio­di­ver­si­tat

L’informe asse­gura que les seque­res pro­lon­ga­des, com la que estem tenint a Cata­lu­nya, poden con­duir a la pèrdua d’hàbitats aquàtics i a can­vis en la dis­tri­bució i l’abundància de les espècies. I això no només afecta els hàbitats aquàtics, que per­den un dels prin­ci­pals ele­ments per l’eva­po­ració i la falta de pluja. L’escas­se­tat d’aigua cau­sada per la sequera també pot afec­tar els hàbitats ter­res­tres, com ara les zones humi­des, els bos­cos i les pra­de­ries. La manca d’aigua pot reduir la pro­duc­ti­vi­tat vege­tal i, per tant, afec­tar els ani­mals que depe­nen d’aquesta vege­tació com a font d’ali­men­tació. Això posa en perill la cadena tròfica i pot pro­vo­car can­vis irre­ver­si­bles.

L’informe subrat­lla la importància de ges­ti­o­nar ade­qua­da­ment els recur­sos hídrics per pal·liar els impac­tes de la sequera. Algu­nes de les pro­pos­tes que des­ta­quen els experts apun­ten a la neces­si­tat de pro­moure pràcti­ques de con­ser­vació de l’aigua, com l’ús efi­ci­ent en l’agri­cul­tura i la reducció de les pèrdues en els sis­te­mes de dis­tri­bució.

A més, des­ta­quen la importància de pro­te­gir i res­tau­rar els hàbitats aquàtics i garan­tir un accés ade­quat a l’aigua per man­te­nir l’equi­li­bri dels eco­sis­te­mes i les espècies. I, final­ment, ins­ten l’admi­nis­tració a desen­vo­lu­par plans de gestió de seque­res que inclo­guin mesu­res de pre­venció, miti­gació i adap­tació per reduir-ne l’impacte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.