Canals

1692-1695/1701-1704

113. Antoni de Planella i de Cruïlles

Un president que no acabarà el seu segon mandat per un afer de corrupció

L'abat de Sant Pere de Besalú va diri­gir la Gene­ra­li­tat durant dos períodes: el pri­mer, el tri­enni 1692-1695 i, poste­ri­or­ment, entre el 1701 i el 1704. Pel que fa a la pri­mera època, con­ti­nua l'enfron­ta­ment entre les tro­pes espa­nyo­les i les fran­ce­ses. El 1693 els fran­ce­sos pre­nen Roses. La Gene­ra­li­tat dis­posa de pocs recur­sos econòmics per mobi­lit­zar prou sol­dats per atu­rar l'exèrcit de Lluís XIV. La cam­pa­nya del 1694 va ser un autèntic des­as­tre: el juny d'aquell any es va ren­dir Girona. Les tro­pes fran­ce­ses es van dedi­car al pillatge i la població va can­viar la cas­te­lla­nofòbia per la fran­cofòbia. Els resul­tats mili­tars van fer que la Dipu­tació enviés un memo­rial de greu­ges al rei en què cri­ti­cava dura­ment la direcció mili­tar de la cam­pa­nya. Des del final del 1694 i durant el 1695 els cata­lans es defen­sen tots sols. El mateix pre­si­dent, així com els dipu­tats dels altres braços, recor­ren el país per reclu­tar sol­dats; entre els pai­sans i els mique­lets acon­se­guei­xen recon­que­rir algu­nes pla­ces. Els fran­ce­sos repli­quen demo­lint for­ti­fi­ca­ci­ons. Els espa­nyols final­ment reu­nei­xen una armada de 130 naus, però no inten­ten recu­pe­rar punts estratègics com ara Palamós, en mans fran­ce­ses. Les rela­ci­ons amb el vir­rei espa­nyol es dete­ri­o­ren. La sen­sació que té la població cata­lana és que des de Madrid no es feia res per defen­sar-los.

El juliol de 1701, Antoni de Pla­ne­lla torna a ser esco­llit pre­si­dent. El nou con­sis­tori ini­cia el man­dat amb la pers­pec­tiva imme­di­ata de l'arri­bada del nou rei: Felip d'Anjou. L'octu­bre de 1701 el rei jura les Cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes com a Felip IV de Cata­lu­nya-Aragó. Torna a ser un període de tensió entre el rei, ara un Borbó, i les Corts cata­la­nes. El 1702 es pro­hi­beix el comerç amb les potències ali­a­des, que havien estat un dels motors del crei­xe­ment econòmic de Cata­lu­nya de l'últim terç de segle. Això pro­pi­cia l'apa­rició d'un par­tit aus­tri­a­cista a Cata­lu­nya. La bur­ge­sia dels nego­cis de Bar­ce­lona s'incli­narà ràpida­ment per aquesta causa que els enfronta al Borbó. Un any més tard, el 1703, s'ini­cia un procés con­tra Antoni de Pla­ne­lla, que és acu­sat d'un afer de cor­rupció. La inves­ti­gació acaba amb la des­ti­tució del pre­si­dent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.