Recordant Pere Bellsolà i Fonalleras

Ahir a última hora em vaig assabentar del traspàs del bon amic i flequer Pere Bellsolà.

Parlar de can Bellsolà de la plaça del Gra és parlar de molts anys enrere. Penso que el nom Bellsolà estarà gravat a la història de la ciutat, i no és perquè hagin estat els únics flequers, sinó per la tradició familiar esdevinguda des del segle XIX i que va portar el canvi innovador del pa precuit congelat i la brioixeria, que distribuïa als establiments de restauració i altres, amb l'obertura d'un munt de botigues i molts llocs de treball.

Parlar de can Bellsolà a mi em reporta moltes coses a causa de l'afecció de la nostra mare a fer pastissos de ben jove, tot i no haver trepitjat mai cap escola. La iaia ens explicava que, amb deu anyets, a la que li podia pispar uns ous feia una tortada a la seva manera i la portava a coure a can Bellsolà. A les fleques, els dies de festa, la gent hi portava a coure el seu dinar amb les plates, tapades amb un drap de cuina, i sortien un rere l'altre de cal flequer.

Nosaltres vàrem comprar una muntadora de nata i tortades de segona mà a una pastisseria que va tancar del carrer de les Ballesteries, can Lleona. Això era un esdeveniment, ja que tothom ho feia encara a mà, i el pare d'en Pere va venir a demanar a la mare si li deixaria muntar una tortada per l'aniversari del seu fill. Anècdotes que amb en Pere havíem comentat més d'una vegada.

En Pere, en una època de la seva joventut, amb un grup de gironins, es va ficar en la tauromàquia. Entre d'altres hi havia el noi Palahí (El Pinturero), en Joaquim Sendra (El Letrao) i en Pere (El Panaderito). A part d'aquests moments d'oci, ell va fer la gran revolució en el món de la panificació. Nosaltres vivíem a Palau i es va obrir la fleca El Fornet. Recordo que hi vaig anar, ja que ens agafava de camí. Hi havia la Mercè, la seva dona, i vaig preguntar-li si ens podrien fer llonguets, cosa que no tenien prevista. Però en varen fer i ens en van servir fins al nostre tancament.

En Pere era una gran persona i bon comerciant. Jo ja li ho havia agraït públicament, ens havia donat la mà amb les catifes i els gegants quan fèiem aquelles concentracions de mainada. Sempre va estar al meu costat, mai em va fallar, des de Montilivi i amb el senyor Ramon, tot i que no ens veiem mai.

Ahir et varen dir adéu a la parròquia d'Estanyol, on el món del pa tenia una cita per dir adéu a un dels seus grans promotors i estar al costat de la teva família.

Pere, no sé com hauràs trobat els de dalt; potser els sorprendràs amb la quantitat de novetats que s'estan fent aquí en el món del pa i la farina.

Descansa en pau.