Anna Carreras Aubets

Anna Carreras Aubets

PLAÇA MAJOR

Un nu i uns ulls

Aquest títol d'un sonet del llibre Tres suites de Carles Riba m'inspira per descriure dos fenòmens tradicionalment llegits sota els paràmetres del desig: la nuesa i la mirada. El poema parla d'un tema...

PLAÇA MAJOR

No sóc gelós, sóc conseqüent

L'amor fa ser creatiu. Quan hom està enamorat de veres (batec accelerat, pèrdua de la gana i de la son, accions excèntriques, trucades intempestives, somriures i neguits que se solapen, perfum nou,...

PLAÇA MAJOR

Amb les trenes no n'hi ha prou

“El desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar i quan és dins sovint et sents perdut, submergit en el dubte”. Grandiós aforisme que treu el cap al hit de Mazoni, dins el seu darrer...

PLAÇA MAJOR

Foc al cos

Quan Riba diu “Del joc i del foc” és ben conscient que parla de la intimitat de l'amor, un mirall que gira eternament i que reflecteix el que li passa pel magí. Foc al cos és el títol d'una cançó...

PLAÇA MAJOR

El preu de desitjar-te

La voluntat derrama vida, diu Schopenhauer. Voler estimar és tan important com estimar en la realitat d'un llit concret, perquè el que compta és que el desig crea desig. Però què passa quan, oh paradoxa,...

PLAÇA MAJOR

Només uns ulls

Autodedicar-me un títol com aquest (com algú d'ulls poderosos m'ha suggerit) estaria prou bé per engreixar la meva prolífica imatge de petulant. Com que som en temps de crisi, és preferible moderar-se...

PLAÇA MAJOR

Mestre d'amor

La lluna és llesta i sap que sense l'amor no hi ha qui visqui. Per això de tant en tant es fa plena i ens empeny a airejar els nostres instints. Al llarg del temps ens ha ensenyat que d'amors n'hi ha...

PLAÇA MAJOR

Art contemporani

Tots sabem que bona part del que ens vomita la televisió és engany, però encara anem amb el lliri a la mà. Situem-nos: Telecinco, programa El juego de tu vida, versió castissa de l'americà The moment...

PLAÇA MAJOR

Els romàntics d'ara

De sobte, l'escudella es barreja amb les llenties rere la llàntia grisa que havia estat vermella. El vidre s'entela pel baf del licor o de la saliva resseca de tant llegir en veu alta els autors maudits....