Anna Carreras Aubets

Anna Carreras Aubets

De set en set

Combustible

La gent no creu en els prodigis. Miracles són fets obscurs que fugen de la lògica. Són simples casualitats, diuen els que creuen que toquen de peus a terra. Un miracle no té perquè ser agradable,...

De set en set

Imants

Santi Balmes, capitost del grup català Love of Lesbian, té una cançó, doble i deliciosa, titulada “La Niña imantada/Mi primera combustión”. Sabeu quan trobeu algú que tampoc és un top model...

De set en set

Assassins

L’escriptor té armes que disparen tinta, edifiquen finestres i creen mons. Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, ha comès la temeritat d’agombolar tretze escriptors radicals de les comarques...

De set en set

Unicorns

Tu ets de bosc i jo de mar, cor inquiet. Un dia vas voler saber per què t’estimava, cor inquiet. Donàvem massa a qui no ho havia sabut rebre, per una idea d’amor que els va portar a no saber-ne més....

De set en set

Donar la nota

Mentre els cursis parlen d’intertextualitat, el poble encara en diu plagi, còpia o imitació. Fa uns deu anys, una escriptora premiadíssima de la meva generació em va plagiar fragments de la primera...

De set en set

La noia de la piga

Hi ha persones que aposten per la vida. Viure no és fer anys, sinó aprofitar-los. Corria l’any 1921; Charles Chaplin estrenava el film The Kid, a Irlanda petava la guerra contra l’exèrcit britànic,...

De set en set

Prohibit nens

Som a l’era de les prohibicions. S’aproven sancions absurdes per tocar el que no sona a gent que no ho mereix: la retirada de terrasses dels bars a l’estiu, l’aparcament a segons quins carrers...

De set en set

Trepa de covards

Mesos enrere em vaig equivocar: vaig fer like al Facebook de moltes protectores i centres d’acollida. M’agraden els animals. Cada vegada més. Cada vegada més que les persones. Parlo d’errada perquè...

De set en set

Un home llest

Hi ha anècdotes que deixen amb mal gust de boca i t’enxampen sense xiclets. D’altres que, quan te les expliquen en primera persona, rius sense poder parar. Un dia, a l’Ivan Vendrell, bon cambrer...