Gemma Busquets Ros

Gemma Busquets Ros

L’APUNT

Saber que no tornaràs

Quan l’Slobodan Minic va arribar a l’Escala es va adonar que el nombre d’habitants era el mateix que els morts del setge de Sarajevo. Era com si s’hagués retrobat amb la pèrdua que havia deixat...

De reüll

L’escot

“Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un programa entra al plató per posar bé els nusos de les corbates, netejar les ulleres, equilibrar escots i passar un raspall que elimina restes de caspa”....

De reüll

Saris i davantals

L’acompanyava guiant-la de bracet quan va pujar les escales de pedra monumental, boniques però dures. Visha estava atenta d’Anna, de la manera que cal tenir cura dels grans: hi ha un fil que hi és...

De reüll

L’amor i la Història

Els pintallavis no afloren en les pàgines dels llibres d’història. Els professors els arraconen com a variable possible en l’anàlisi socioeconòmic perquè en la versió oficial d’aquesta Història...

De reüll

Sortir del quadre

La foto icònica enquadra les dones, fins i tot les que en van sortir, amb tanta força que és la imatge la que mana alhora de vincular el nom propi amb la seva obra. És, en certa manera, un marc mental...

opinió

Lliris en un ram reial

Compto més de cinc lliris blancs en el ram que van entregar a la reina Victòria Eugènia de Battenberg en la visita que, acompanyant Alfons XIII, va realitzar el 28 de maig del 1930 a la fàbrica Grober...

De reüll

El segon cognom

Me l’imagino asseguda en una de les tauletes de marbre, reflectida en el mirall de l’entrada i on encara s’hi conserva, amb una pintura poc descolorida, l’al·legoria de la Llibertat. Potser hi...

L’APUNT

Un paper fi i bonic que s’estripa

Abans de Sant Jordi a la Llibreria Geli em van embolicar els llibres amb un paper vintage recuperat de les entranyes del local del carrer de l’Argenteria. De fons blanc i amb ratlles vermelles i negres...

De reüll

Germana

Primer heu de ser dones que monges. Li van dir a Assumpció Piferrer quan l’ara priora va entrar al monestir de Sant Daniel amb 21 anys. Vaig mencionar-ho a l’amiga que em va convèncer per veure ...