Imma Tubella Casadevall

Imma Tubella Casadevall

Desorientats

No n'hi ha prou amb denunciar, també hem d'enunciar, com diu en Morin. No n'hi ha prou amb recordar la urgència, hem de saber començar i hem de saber narrar i comunicar el que fem. Les grans manifestacions...

La feblesa de la revolta

Aquesta setmana he rebut a Barcelona col·legues del Collège d'Études Mondiales, el meu institut de recerca de París, que a causa dels meus discursos acalorats segueixen l'actualitat del nostre procés...

La unitat és el camí

No ens podem equivocar. Hem de fer el possible i l'impossible per aconseguir la unitat. Hem arribat molt lluny i no hi ha marxa enrere. És clar que tot plegat pot sortir malament perquè les urnes poden...

Ara és l'hora de gestionar la il·lusió

Superat amb un èxit espectacular el 9-N i amb unes eleccions plebiscitàries com a possible proper objectiu, ara, el debat és la necessitat, o no, d'una llista única o unitària. Ja sé que la idea...

No donem la raó a Aznar

Espero que quan llegeixin aquest article hagi deixat de tenir sentit. M'explico. Un periodista conegut, que no citaré, em deia fa un temps que els responsables de comunicació del PP envien cada matí,...

.

Senyor president

Monsieur le Président, je vous fais une lettre que vous lirez peut être, si vous avez le temps... Com en Boris Vian en el seu moment, senyor president, jo us escric una carta, que potser llegireu si...

Ara és l'hora!

Ara és l'hora, després de 300 anys, de tenir el país que volem. Vivim una oportunitat històrica única que no podem deixar passar a la lleugera, perquè si no som capaços d'aprofitar-la haurem d'acotar...

Una època intensa

Aquests dies previs a les vacances d'estiu, en què els comiats i els bons desitjos són habituals entre amics, família i companys, gent molt diversa afegeix als bons auguris un comentari recurrent: descansem...

El país que volem

Aquests dies, en ple pendent cap a l'11 del 9 i el 9 de l'11, hi ha gent que em pregunta si ens en sortirem. Jo no tinc cap bola de vidre, però a banda del meu optimisme congènit sempre dic que tot depèn...