Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crònica
dansàneu

D’Àneu, d’arreu

Si fa 5.000 anys s’hagués celebrat el Dansàneu es faria envoltant un estany i amb una vegetació molt diferent a l’actual. El teatre, com el paisatge, es transforma continuament i sobreviu a les...

Crítica
teatre

Notable debut

Jordi Cadellans és un actor que ha volgut caminar segur en el seu debut com a dramaturg, caminant. Que és el més honest i el que dóna millors garanties d’èxit. L’autor i director té bon olfacte...

Crònica

Pas cap endins de l’art

CaixaFòrum ha decidit presentar totes les actuacions de les Nits d’Estiu (els dimecres al vespre de juliol i agost) en línia. Ha estat una decisió pensada per a evitar cap mal tràngol amb possibles...

L’APUNT

Qui ordena les línies vermelles?

En aquests mesos de Covid-19 (i els que seguiran) s’ha constatat més que mai la precarietat de la cultura. Era una alarma que es coneixia que ara ha esclatat i ha deixat un escenari dantesc, d’incertesa...

Mirador

El nonat que va ser

Si hi ha una consideració evident és que el Grec ho hagués tingut molt més fàcil si hagués decidit apuntar-se al carro del Festival d’Edimburg i el d’Avinyó: anul·lar justificant la impunitat...

L’APUNT

Per a tots els aparadors

L’aigua va caudalosa en el sector de la denúncia cultural. Si dilluns es van salvar ‘in extremis’ el Grec, el Fes Pedralbes i el Cruïlla XXS, ara es demana que el Procicat, acabi de rectificar...

Crítica
teatre

Trepidant ‘gotelé’ amb virus

La imatge de la Covid-19 al microscopi projectat a una paret té molta semblança amb el gotelé o gotejat. Sergio Blanco és un dramaturg d’autoficció que, aquest cop, s’ha atrevit a fer un pas més...

Crònica
enrenou Grec

“El Grec no es

Dilluns a la tarda envoltant a l’escenari de la sala MAC del Mercat de les Flors. L’actor i director Jon Català menja ametlles, despreocupadament, deixa les closques pel linòleum. Una planxa apareix...

Crítica
dansa-teatre

Tot un ‘Titanic’

Peeping Tom practica una dansa amb personatges. Per això, se’ls té com veïns del teatre. La coreografia es deu a la relació que tenen els ballarins en funció de cada rol, per molt líquids que siguin....