Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Fent relaxació en un racó de l’escenari. Així reben els intèrprets al public quan accedeix a la platea. Amb una dramatúrgia tant simple com pura, neta, d’ofici i sense artifici. Símplement, escoltant-se...

Crònica
Terrassa Noves Tendències

Uns tendals teatrals

Del debat de les nocalces de Juana Dolores i el sexe iogui de Núria Guiu a la contemplació d’una façana amb la Orquestrina de pigmeos (Briliant corners) o Verónica Navas (La ciudad). El primer Terrassa...

Crítica
teatre

Que català que pot ser el teatre argentí!

L’estranyesa es planta, d’arrencada, amb la jove de l’aniversari asseguda al sofà, mentre els company i els pares d’ell sopen a taula. Els silencis pintaran el tedi a les cares de tots. El dramaturg...

L’APUNT

Un altre festival rescatat

El cataclisme perfecte fa témer el pitjor. Avui, bona part de la mala salut de ferro de les companyies és (a part de la seva militant persistència, evidentment) la programació de festivals. Aquest...

Crònica
temporada alta en streaming

Primers plans per a l’emoció

El Temporada Alta ja ha arrencat (ahir es va estrenar Els subornats de Lluïsa Cunillé amb La Ruta40 i Jaleiu de Guillem Albà illa colla festivalera de Marabunta) i s’ha atrevit a provar-ho en streaming....

L’APUNT

Aprendre a través de l’art

Avui (i només fins diumenge) arrenca el Festival Berdache al Districte Cultural de L’Hospitalet de Llobregat, accessible en directe i en streaming. Els seus ítems de referència són visibilitzar el...

Crítica
teatre

Agre sentiment de ‘pàtria’, des del menjador

La convulsió social de l’1-O puja a escena i tenyeix un conflicte d’una família que s’estima a diferent intensitat. El dramaturg Jordi Casanovas és un autor que sap captar les tensions del teatre...

Crònica
festival Sismògraf

La branca d’una olivera

Diu el Gènesi que després d’una tempesta de 40 dies i 40 nits, Noè va treure de la nau i que l’au va tornar, exhaust, amb una branca d’una olivera. Havia trobat terra i es podria tornar a començar....

Crítica
teatre

Fi com un llapis

La punteria de Winnipeg és molt fina. Com una punta de llapis acabat d’afilar. Reconstrueix cronològicament la novel·la gràfica homònima, d’un pare i una filla que fugen a l’exili de les tropes...