Jordi Panyella

Jordi Panyella

L’APUNT

Entre ‘Sálvame’ i el ‘Quixot’

El senyor De Pàramo fa cara de tenor, posat a règim, quan, des del seu escó del Parlament, entona una àrea sobre la Catalunya trencada en dues meitats. La senyora Arrimadas, escoltada per la ràdio...

De set en set

Aires d’autonomia

Bufen aires d’autonomia. No hi ha cap dubte, tot n’està impregnat.Se sent el tuf, es palpa en la pell la seva mínima velocitat. És una brisa anodina, un aire amb un deix d’ensopiment, un vent...

De set en set

Tots els colors del blat

El blat està de mudança. Canvia sense moure’s de lloc. Es fa gran, generós, s’engalana. Transmuta la pell, bronze que dansa a sol i a serena. Coixí on s’hi ajaça la lluna abans que arribi la...

L’APUNT

Malalt que pren, allarga

El llarg hivern del 155 ha tingut com a imatge més evident de la tristor ambiental d’un país políticament ocupat la façana sense ànima del palau de la Generalitat. Qualsevol que hagi mirat aquests...

De set en set

Per què Torra no és xenòfob

Editar Salvador Sostres té els seus riscos. Principalment, el risc que la prosa et quedi empeltada d’una sobreadjectivació com estil, de la provocació per la provocació com a mètode, i de la burla...

L’APUNT

El primer final feliç

Les pel·lícules americanes de jutjats acostumen a acabar amb el bé imposant-se al mal i amb els bons celebrant el triomf en unes escalinates del tribunal enmig d’un núvol de periodistes. Ahir, Lluís...

De set en set

El passadís

Arriba un dia que la premsa esportiva no té notícies i es posa a discutir sobre si el Madrid ha de fer-li el passadís al Barça en reconeixement del seu triomf a la lliga, com si no hi hagués res més...

L’APUNT

La fortalesa de la fragilitat

El món és món perquè hi ha les dones. La valentia no és la d’aquell qui va al combat per deixar-hi la vida, sinó la d’aquella que a la rereguarda ho entoma tot i tira endavant; el front arrugat,...

L’APUNT

A les armes, catalans!

Els castellans tenen una frase molt encertada per deixar en fora de joc els galifardeus i que diu; a palabras necias oídos sordos. En motiu de Sant Jordi el refrany podria modificar-se per formular-lo...