Jordi Panyella

Jordi Panyella

L'APUNT

I encara una hora de més, Ana

Explica David Gonzàlez, director de la residència La Verneda, que per a una dona com Ana Vela, que avui arriba als 115 anys, allargar un dia la seva vida suposa un esforç equivalent a un mes per a una...

De set en set

Deures d'estiu (i 3)

La que justifica aquest article comença a ser una assignatura pendent a qualsevol època de l'any. Més que una assignatura pendent comença a ser una batalla perduda, com l'amputació d'una falange d'un...

De set en set

Deures d'estiu (2)

Algú, equivocant-se, pot pensar que a aquestes altures de la tardor queda una mica fora de lloc parlar del passat 11 de setembre. S'equivoca, perquè el proper 11 de setembre és, avui, més a prop que...

De set en set

Deures d'estiu (I)

L'estiueig, quan s'allargassa fins deixar el món fora del rellotge i del calendari, es converteix en una col·lecció de coses viscudes, notes en el quadern imaginari d'apunts, idees d'articles que, en...

De set en set

Plora, aquest cel d'agost

Plora el cel d'agost aquests dies. Ho fa de nit, molt entrada la nit, quan la son ha deixat de ser son per convertir-se en somni, en el moment dolç en què tot és possible, quan la bruixa més jove cavalca...

L'APUNT

El valor del menjar o menjar amb valors

El menjar no val res, i en una societat d'opulència com aquesta, encara menys. El que seu al carrer amb un cartellet en què diu que està famolenc, menteix. No demana per menjar, demana per a vés a...

Keep calm

Dels catalans o de Catalunya

Si l'estiu es pogués inventar hauria de ser un pujol recobert d'herba fresquíssima, d'aquella que s'il·lumina de verd cada vespre amb l'últim sol del dia, un caminoi lleuger per fer-hi cim xiulant,...

L'APUNT

El cap i la cua

Joan Tardà ho ve dient des de fa temps. Arribarà un dia que el procés polític del país necessitarà la participació activa dels ciutadans, al carrer i a primera línia, en defensa de les institucions...

De set en set

Tresors tinguis, no els amaguis

El més fascinant de l'arqueologia no és allò que fins ara han desenterrat pinzells doctes i mans sàvies, sinó pensar en tot allò que encara espera pacient colgat sota terra, penyora de temps remots,...