Jordi Panyella

Jordi Panyella

‘Qué bueno que viniste', María

Merçona Puig Antich és una dona valenta. Com ho són obligadament des de fa quaranta anys en la recerca de la justícia les seves tres germanes, Imma, Montse i Carme. Valenta i decidida. Per això, quan...

L'APUNT

Un senyor en blanc i negre

S'equivoquen totes les televisions d'aquest país quan no trasmuden l'emissió a blanc i negre cada cop que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, treu el cap pels informatius. Li escau com...

L'APUNT

Els pecadors són a la Zona Franca

Diu el cardenal Sistach que cal evangelitzar les ciutats. Per això ha convocat per la tardor a Barcelona una concentració de bisbes de grans diòcesis per veure per on comencen i on acaben la croada...

L'APUNT

Tisorada a la xarxa i a la memòria

No fa pas tants anys, l'arxiu d'un diari era un laberint apassionant d'estanteries i armaris plens de carpetes a vessar amb documents de tota mena. Un laberint al qual s'havia d'entrar amb paciència i...

L'APUNT

El cel no es pot expropiar

Si es poguessin pintar de colors totes les ones que creuen el cel de les ciutats transportant d'un costat a un altre converses, imatges i dades de tot tipus, la contemplació del firmament des dels terrats...

L'APUNT

Paisatge després de la batalla

Si hi ha sort, i ningú no perd el nord, aquesta crisi de mai acabar serà el més similar a una guerra que hagin viscut en pròpia pell les generacions nascudes després de la Guerra Civil espanyola....

L'APUNT

Qui ho entengui, que ho pagui

Tot es pot entendre en aquest món on ningú entén res; fins i tot la necessitat de buscar recursos sota les pedres en temps de sequera i castigar el contribuent pel dret o pel revés (sigui jubilat o...

L'APUNT

L'home del carrer

Amb el permís de Quico Pi de la Serra i a ritme de valset (un, dos, tres i un, dos, tres): aquest homenet que amb elegància a la secció de Societat d'avui es retrata, que porta corbata, que porta corbata!;...

L'APUNT

Sense por de la por

La por no existeix. Només és real allò que és matèria, allò que pren forma entre les mans. La por de la mort és l'angoixa pel fet de no saber què hi ha després de l'última llum. La por pren forma...