Recordo un temps en què evitava anar a segons quines botigues de poble on et despatxaven dones i homes que ho sabien tot –i més- de tu i de tothom. Homes singulars com en “Pep espardenyer” de Celrà...

Finalment, després de mesos de piulades d’intercanvi amb el perfil @santjordiacasa (un compte de Twitter que ha anat publicant informació sobre autores i autors catalans des de l’inici del confinament),...

Reprodueixo una piulada a Twitter, publicada fa dies per la llibreria L’Illa: “Clienta al telèfon: Vull preguntar si teniu un llibre, abans de demanar-lo a Amazon. Nosaltres: No el tenim, però el...

A casa, des que va començar el desconfinament –potser unes setmanes abans, fins i tot- portem a la pràctica un concurs singular: escoltem les notícies radiofòniques o televisives fins que apareix...

Una setmana després de la reobertura d’escoles i d’instituts em burxen dues imatges: la d’aquest diumenge passat en què he vist colles d’adolescents a la platja que no guardaven cap distància...

Obro el poemari i recalo en uns versos de Maria Àngels Anglada: “No tanquem les farmàcies./ Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis/ o bé un toc de bellesa.” Els tossuts apotecaris són...

Aquests dies primaverals de confinament forçat en què a part de llegir i d’escriure faig més meditació que mai penso en la gran Cristina Cervià, actriu i directora de teatre: l’impuls vital que...