Xavier Graset Forasté

Xavier Graset Forasté

viure sense tu

Líder Schultz

Martin Schultz va arribar una hora tard dimecres passat a la cita de la triple convocatòria de les fundacions Catalunya Europa, Rafael Campalans i RBA, però la contundència i la fermesa del seu discurs,...

viure sense tu

El desgast del temps

Buf, quin vertigen! La setmana del viacrucis esportiu i emocional que ha instal·lat la culerada al Shambalha, la nova atracció de Port Aventura. En què la cara girada de la doble derrota, i el cant...

viure sense tu

Els jugadors

Es pot trobar més plaer en el blanc? Desencadena més emoció el pendís de l'oblit? El vertigen de l'actor que no recorda el seu paper i queda mut a l'escenari, esperant que un atzar remogui els racons...

viure sense tu

Un país de lletres

A les portes de Sant Jordi, dos dracs, dos dragons de Komodo, s'han estimat al zoo de Barcelona. Guntur i Asmara han practicat sexe, han copulat, ella d'esquena a ell, durant dues hores. I han tingut públic,...

viure sense tu

Menjar bolló

Bolló. És el que menjaven les mules. Un mena de serradures de cereal, i és en el que acaben les últimes mones. Aquelles que anem deixant per cruspir-nos més endavant. Perdoneu que parli de mones en...

viure sense tu

Un futur mastegat

Com que estava més que esventat que els pressupostos que el Govern central havia posposat a les eleccions andaluses també serien austers, aquesta setmana no em vaig poder estar de passejar per la fira...

viure sense tu

Encara aprenc

El gos de Goya em mira des d'una goma d'esborrar a la botiga del Caixafòrum de Barcelona. Ja passa això amb l'art i els temps moderns. Tanta teorització sobre el canvi de perspectiva per acabar esborrant...

viure sense tu

L'or i la febre

En aquesta onada de canvi en la qual estem instal·lats, en què no hi ha res permanent ni immutable, només ens queda l'or. Sí, fixeu-vos que en el corrent de liquiditat que ens arrossega (el de Bauman,...

viure sense tu

El dia que va morir Muntañola

El dia que van enterrar Joaquim Muntañola, Barcelona lluïa com mai. El cel era net i clar, i des del tanatori de Sant Gervasi la ciutat s'estenia com una esplèndida catifa fins a tocar la ratlla del...