Vivim en un Estat Social i Democràtic de Dret, i com a tal els ciutadans tenim drets i deures, i uns d’aquests deures és complir amb les lleis. El pacte de legislatura a Maçanet inclou un acord que literalment diu el següent: “no s’establirà cap llengua oficial a l’administració”. Pensàvem –el grup socialista- que aquesta condició quedaria fora d’aquest pacte, ja que entenem que és nul·la de ple dret.
Hem de recordar que el senyor alcalde va prestar jurament per complir i fer complir la Constitució i les lleis, i tant l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya com la Llei de normalització lingüística de Catalunya reconeixen com a llengües oficials de Catalunya el català i el castellà. De la mateixa manera la resta de regidors també va jurar o prometre càrrec, per tant, no pot ser que existeixi una norma o acord on es desobeeixi un principi democràtic com la llengua pròpia.
Ni l’Ajuntament, i molt menys un grup polític municipal, està facultat per inventar normes inaplicables i estúpides. L’ajuntament no té competències en establir la llengua oficial. El Consistori s’ha d’ajustar al marc jurídic, complir-lo i garantir el seu correcte funcionament.
Sovint no s’acaten les lleis i es menyspreen sense donar-li la importància que mereixen. Podem estar d’acord o en desacord en alguns preceptes però no podem triar a la carta: hem de respectar les regles del joc.
¿A quina mena d’ajuntament se li acudeix dir que no tenim cap llengua oficial?
La nostra llengua oficial és el català i el castellà.