Comunicació

XANTAL LLAVINA

PERIODISTA. HA PUBLICAT EL LLIBRE “SOM DIGITALS”

“La crisi de la Covid-19 beneficia les empreses tecnològiques”

Pionera en la divulgació periodística del món 4.0, resumeix en un llibre el bagatge dels últims nou anys d’entrevistes a experts de la revolució digital, fenomen que el confinament, diu, ha propulsat

En el pròleg de Som digitals (Editorial Profit), escriu Àlex Marquina, director de Promoció i Estratègia de Marca de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que no és un llibre de tecnologia: “Hi descobrirem com la tecnologia ha modificat la nostra manera de viure, ha capgirat l’estructura social i farà que mai més res sigui igual que abans.”

La crisi de la Covid-19 ens ha fet adonar que som digitals?
Ens hem digitalitzat per força. Aquests dies no podem tenir contacte humà, a la feina, amb la família, i, per tant, tots ens hem digitalitzat, que és un fet sociològic important. Vivim aquesta revolució digital, però l’hem feta evident en aquests àmbits, el de les relacions personals i professionals. Gràcies a la tecnologia ens podem veure amb la família. I quant al teletreball, una dada: 2.000 reunions diàries es fan telemàticament a la Generalitat. Sense la tecnologia, amb aquesta pandèmia, estaríem incomunicats.
Què hi ha de negatiu de viure la pandèmia de manera digital?
No en veig cap. El que sí que percebo és que la revolució digital, que incorpora la robòtica entre altres coses, a l’Estat va amb retard. La Xina ho ha fet molt millor que nosaltres. Tecnològicament, són molt més potents. A la Xina tenien robots infermers. Aquí no hi ha cap hospital amb un robot que pugui fer tasques per preservar alguns infermers. També, gràcies a l’aplicació que ha posat en marxa Salut del govern català, saben com ens trobem els catalans. I amb impressores 3D s’han pogut imprimir respiradors. La tecnologia ens ajuda totalment en aquesta pandèmia, però el que s’ha vist és que els governs tenen poc implantada la revolució. Un d’aquests casos és la robòtica.
I la saturació d’informació?
Sí que ens arriben molts missatges per diferents xarxes, però aquests dies també hem de saber apagar la ràdio i la tele. Psicològicament pot afectar tanta saturació d’informació, pot provocar angoixa i ansietat. El que recomanen és també saber parar. No és assumible digerir tota aquesta informació.
Dues mil reunions diàries que fins fa un mes es feien presencialment. Hi haurà un no-retorn a rutines que pensàvem indispensables?
Crec que sí, però sobretot que el teletreball no significa perdre llocs de feina. Els empresaris i els caps veuran que es pot estalviar per aquesta banda. Però que no estaviin llocs de treball. Sí que la tecnologia ens permet guanyar temps i conciliar, cosa que molts pares i mares reclamen. Sí que es poden fer reunions a distància amb moltes persones i prendre decisions. No valen la pena reunions eternes d’una hora. Però, amb l’increment del teletreball, hi ha grans bancs que ho han implementat en el 80% de la plantilla. S’ha de reforçar també la ciberseguretat. Hi ha moltes professions que s’han adaptat. Per exemple, advocats, psicòlegs i també entrenadors personals estan fent consultes i classes per Skype. Permetrà tenir la vessant analògica, presencial, i la digital.
Vivim massa enganxats al mòbil? S’ho pregunta al primer capítol del llibre. Hem convertit una eina d’utilitat en una eina d’entreteniment.
Sí, perquè ens ha canviat la manera que tenim de viure i de com ens relacionem i de com treballem. Hi ha estudis que assenyalen que agafem el mòbil de mitjana entre 100 i 150 cops al dia. Per fer moltes coses: informar-nos, comprar o consultar els moviments del banc. És positiu per aquesta banda, però també és un gran espai d’oci digital i virtual. Per exemple, dades que donem al llibre: cada dia es veuen al món a YouTube mil milions d’hores de vídeo. I Spotify té més de 200 milions d’usuaris, i Netflix més de 150 milions. Això vol dir molts continguts audiovisuals. També hi ha el creixement dels videojocs. A Catalunya, tenim 130 empreses que estan fent videojocs. I aquests dies de confinament hi ha un auge exponencial dels esports en línia. Mouen mil milions de dòlars l’any. Les beneficiades d’aquest coronavirus són les empreses tecnològiques.
En canvi, hi ha un impacte econòmic letal per a d’altres. Hi haurà feines que desapareixeran?
Penso que hi haurà feines que s’hauran de readaptar. N’hi ha que seran molt necessaris, com els especialistes en big data, que recopilen totes les dades i ajuden a prendre decisions; també el desenvolupador de software, creatius per alimentar el monstre d’internet que devora continguts i se n’han d’anar generant, especialistes en màrqueting digital, enginyers ambientals per lluitar contra el canvi climàtic, genetistes, especialistes en comerç electrònic... Caldrà adquirir noves competències i no deixar d’aprendre.
Dedica un apartat a l’ensenyament. Aquests dies hi ha formació en línia. És aquest, el futur?
La Covid -19 ha activat la revolució digital. En el cas de l’ensenyament, hi ha classes per Skype amb professors, en molts instituts s’està treballant en línia i els mestres veuen la importància del mòbil, l’ordinador i la tauleta. Cal, però, lluitar perquè ho tinguin tots els alumnes, eliminar la bretxa digital. Ens hem de plantejar com s’ha de fer l’aprenentatge digital dels nostres fills. Ja s’estan fent classes de robòtica, però pensant també en les nenes. Cal motivar les nenes en el món de la tecnologia. És important fer aquesta feina des de les aules, també d’abordar conceptes com la nanotecnologia o la intel·ligència artificial.
La revolució digital ha empoderat les dones
La tecnologia ha ajudat a visibilitzar i a empoderar les dones. També gràcies a l’etiqueta #MeToo a les xarxes socials, amb la qual les dones van poder denunciar assetjaments sexuals patits en primera persona. I això va portar a un moviment en la societat de prendre consciència. També hi ha molt talent femení que no està visibilitzat a les empreses ni als consells d’administració. I en les tecnològiques també està passant; només hi ha un 10% d’estudiants dones en les TIC. En el món virtual la desigualtat no existeix i en el món real sí.
El 2011 va escriure un llibre sobre Facebook. No fa tants anys, però sembla Juràssic. Els adolescents, nadius digitals, marquen la pauta. Són a Instagram i a Tik Tok. Quines xarxes quedaran i d’altres seran modes?
Els joves estan en aquestes xarxes per entretenir-se i per això molts mitjans s’hi han abocat, perquè els joves diuen que és la via per on s’informen. És cert que les xarxes van canviant i ara el públic es decanta per imatges i vídeos. Segurament en naixeran de noves. El trànsit d’internet ha augmentat molt amb la Covid-19 i sobretot a les xarxes socials. Segons les últimes dades de la Generalitat, el trànsit d’internet ha crescut un 137% i el del mòbil creix un 50% en veu i un 25% en dades.
També aquests dies de confinament s’ha alertat de l’excés d’entreteniment i del dret d’avorrir-se.
Som digitals però no deixem de ser humans. Podem estar connectats a les xarxes socials però també tenir temps per a les relacions personals. És important ser digitals perquè el món avança, però hem de conservar l’essència de les persones. La tecnologia no ha d’oblidar l’ètica i la humanitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia