Hivernacles, esclavatge i xenofòbia

“Els consumidors han d’entendre que estan consumint aliments produïts per esclaus.” Amb aquesta contundència s’expressava Spitou Mendy, treballador dels camps d’El Ejido, en la roda de premsa de presentació del documental Después de las ocho , que des de dilluns es pot veure a través de Filmin. Des de demà passat estarà disponible també al web del diari en línia Público (des d’avui per als subscriptors). Es preveia estrenar-la als cinemes, però de moment no es pot a causa de la pandèmia.

El documental, de 50 minuts de durada, és una producció de l’Observatori Desc i Bruna Cooperativa Audiovisual que fa memòria dels avalots racistes que hi va haver a El Ejido l’any 2000, n’analitza les causes, l’evolució econòmica, demogràfica i social i l’ascensió de Vox. La superfície d’hivernacles d’El Ejido ha crescut de 2.500 hectàrees el 1975 a les 32.000 actuals.

Ernest Gutiérrez, de l’observatori Desc, explica que passats més de 20 anys d’“un dels alçaments racistes més importants d’Europa dels darrers 40 o 50 anys”, es van preguntar “què se n’ha après”.

Clàudia Arribas, guionista del documental, explica que el títol Después de las ocho ve d’una frase del que era alcalde d’El Ejido el 2000, Juan Enciso: “A les vuit del matí tots els emigrants són pocs i a les vuit del vespre sobren tots.” Clàudia Arribas diu que “la tensió pren altres formes, però encara és molt present, i s’ha institucionalitzat en formes polítiques”. “Hem escollit El Ejido –hi afegeix– perquè és un extrem, no només físic. És una de les poques construccions humanes que es veuen des de l’espai, feta al que abans era un desert; es va generar en molt poc temps tot un sistema de producció que permet abastir mercats europeus.” Al documental també es plantegen “quines conseqüències porta el model”.

Carlos Juan Martínez, director del documental, comenta: “No volíem fer un documental de discurs, amb veu en off, sinó que ens ho expliquin els protagonistes: l’empresari agrícola, la persona que treballa al camp, autòctona o migrada, el transportista, els que van viure els fets del 2000, els representants de sindicats, veus acadèmiques...”