La història del camp d'Argelers

«Sense ficció», de TV3, estrena un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment Argelers coincidint amb el setantè aniversari de la retirada republicana

TV3 estrena avui a Sense ficció (23.05 h) el documental Camp d'Argelers, que explica què va ser realment aquest camp de concentració per a cent mil republicans que fugien del feixisme. El documental, dirigit per Felip Solé, combina els testimonis amb la recreació històrica de ficció i imatges d'arxiu de l'època.

«De l'exili, n'hem parlat molt, però sempre queden coses per descobrir i aquesta n'és una mostra.» Així va destacar Joan Salvat, el director i presentador de Sense ficció, l'esperit d'aquest documental sobre la història del camp d'Argelers. El treball, que es va començar a gravar el febrer d'aquest any coincidint amb el setantè aniversari de la construcció del camp, és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Utòpic i la productora nord-catalana Kalimago Films. L'Ajuntament d'Argelers també hi ha donat suport. Camp d'Argelers es va preestrenar al pavelló esportiu d'Argelers, «que estava ple», segons va destacar Joan Salvat incidint amb l'interès que ha despertat entre els veïns del poble el documental. Durant la presentació, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté va elogiar TV3 per aquest treball: «Felicito la seva valentia. Hi surt tota la tragèdia dels que hi van estar. No s'hi ha amagat res. Hi surt l'exili de tot un poble.» En aquest sentit, Solé destaca que el documental mostra que «França no va ser un bon país d'acollida» ja que «es veu el tracte inhumà, la tragèdia, la falta d'infraestructures, la indefensió».

El treball és un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà tot incloent entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d'arxiu i fotografies inèdites, així com també escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp. Per a les parts dramatitzades es va construir un set a la platja d'Argelers i s'hi van recrear els elements més identificatius del camp (barraques, cabanes, tendes, bombes d'aigua...). Les declaracions dels testimonis s'han recollit a Catalunya i Aragó, a l'Estat francès, i a les ciutats de Viena i Zuric.

Imatges prohibides

El documental també és un homenatge al periodisme i sobretot a la figura de Jean-Paul le Chanois, que va filmar Un peuple attend (1939), sobre el tracte inhumà que les autoritats franceses dispensaven als republicans. Le Chanois va rodar escenes del camp i de la vida a la sorra de la platja. Les imatges es van obtenir gràcies a una dona que va amagar la càmera al cabàs de la verdura. Quan aconsegueix sortir del camp, munta la pel·lícula, però les autoritats embarguen els materials de rodatge i el muntatge final. La seva exhibició va ser prohibida per les autoritats franceses i el negatiu, destruït. Antics brigadistes van aconseguir salvar-ne una còpia destinada als EUA titulada A people is waiting.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.