Comunicació

El CAC diu que Preguntes freqüents de TV3 no ha vulnerat el llibre d’estil de la CCMA

Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques el primer quadrimestre del 2018, segons l’organisme

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha analitzat diverses edicions del programa de TV3 ‘Preguntes freqüents’ per “constatar” que no ha contravingut cap previsió del Llibre d’estil de la CCMA. Davant les crítiques del Grup de Periodistes Pi i Maragall i d’un eurodiputat del Parlament Europeu sobre una “línia editorial de posicionament”, el CAC ha analitzat un total de 19 programes, en què van participar 16 forces polítiques diferents, membres de la Mesa del Parlament, del Govern i de l’Estat, i de dues administracions locals. L’ens també descarta que hi hagi hagut una “presa de partit” per part de la conductora del programa, Laura Rosel, que en una ocasió va lluir una samarreta amb la imatge de l’expresident Carles Puigdemont.

Segon l’’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Gener-abril del 2018’ del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), els teleinformatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans catalans durant el primer quadrimestre del 2018. En concret, els teleinformatius de TV3 van donar temps de paraula a 31 agrupacions polítiques.

És tracta del primer informe de caràcter quadrimestral que elabora el CAC, que fins ara els elaborava amb periodicitat mensual. La metodologia també ha canviat, atès que l’informe, pel que fa als informatius, es realitza mitjançant un mostreig probabilístic.

Els segons informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Ràdio, amb un total de 27 agrupacions polítiques. Els tercers van ser els de RAC1 (26 agrupacions), els quarts van ser els de 8tv (22) i els cinquens van ser els de TVE Catalunya (21).

En canvi, les intervencions en entrevistes, debats i altres formes es continuen comptabilitzant en la integritat de l’univers d’anàlisi, atès que la quantitat de dades és molt més reduïda.

Pel que fa a la presència informativa de partits i de governs, cal tenir en compte el context polític del primer quadrimestre de l’any, marcat per la vigència de l’aplicació de l’article 155 de la CE i la no elecció del nou govern de la Generalitat. Aquestes circumstàncies van determinar que el conjunt de forces polítiques obtinguessin, en els teleinformatius, més temps de paraula que els governs. Quant al temps de paraula dels governs i dels partits en els teleinformatius dels diferents canals i emissores, podeu consultar el gràfic de l’annex d’aquesta nota.

Entrevistes

La presència d’actors polítics en entrevistes va ser molt dispar segons el mitjà: va ser habitual a TV3 (179 entrevistes), a Catalunya Ràdio (153) i a RAC1 (120), inferior a 3/24 (81) i 8tv (64) i poc habitual a TVE Catalunya (23), el canal amb menys hores d’emissió. En aquest apartat, la mostra va incloure també el canal 3/24.

Quant a la diversitat de veus, Catalunya Ràdio (22) i TV3 (20) van ser els que més en van presentar. Els dos mitjans privats analitzats van realitzar entrevistes a representants de 16 veus diferents, el 3/24, de 13 i TVE Catalunya, amb el nombre d’entrevistes més baix, a 11.

Temes informatius principals

Un aspecte destacat de l’informe fa referència als temes principals de què van parlar els cinc mitjans analitzats. El tema que va tenir més atenció va ser, en primer lloc, les informacions entorn de la constitució del Parlament de Catalunya de la XII legislatura i la investidura de qui presidiria la Generalitat després de les eleccions del 21 de desembre. El segon tema amb més rellevància en el quadrimestre gener-abril van ser les informacions derivades de la causa judicial conjunta contra persones relacionades amb el procés independentista. I el tercer tema més destacat van ser els casos de presumpta corrupció.

L’informe també analitza, dins de cada tema informatiu, quines veus van tenir presència. La conclusió més destacada és que TV3 va ser el mitjà que més veus polítiques diferents va donar quan l’anàlisi es fa tema a tema. En concret, TV3 va ser el mitjà més plural en 7 dels 8 grans temes que van configurar el gruix de l’actualitat informativa del quadrimestre esmentat.

Presència de les dones polítiques

La presència de les dones polítiques durant el quadrimestre gener-abril es va analitzar en quatre formats: informatius diaris, entrevistes, debats i altres formes d’intervenció. La dada més destacada és que la presència dels homes polítics va ser majoritària en tots els casos, llevat de dues excepcions molt definides: la presència de dones en debats a Catalunya Ràdio i a 8tv, on van superar la barrera del 50%.

Quant als informatius diaris, el temps de paraula de les dones es va situar entre el 24,3% (Catalunya Ràdio) i el 30,1% (TVE Catalunya). Pel que fa a les entrevistes, la presència de dones va oscil·lar entre el 43,5% a TVE Catalunya i el 27,2% al 3/24. Val a dir que TVE Catalunya va ser el mitjà amb el nombre més reduït de persones entrevistades (23).

La proporció de dones que intervenen en debats va tenir el seu màxim a 8tv (57,9%) i va ser inexistent a TVE Catalunya (les 8 persones que van participar en debats van ser homes) i a RAC1 (les 4 van ser homes). Pel que fa a altres intervencions, el 3/24 és qui va presentar la xifra més elevada d’aparicions en aquest format (26,5%) i TVE Catalunya, la més baixa (10%).

L’informe va ser aprovat en el Ple del Consell dut a terme el 12 de setembre, per cinc vots a favor i 1 abstenció.

Informe del CAC

El CAC va actuar d’ofici per analitzar tres programes (27 de gener i 3 i 10 de febrer) i determinar si existia una línia editorial de posicionament del ’FAQS’. També per examinar si hi havia una presa de partit per part de la conductora del programa, Laura Rosel, i dels col·laboradors, així com per analitzar el paper del públic assistent. També es va examinar l’edició del 27 de gener, en què la conductora duia una samarreta amb la cara de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El Consell també va rebre queixes sobre el mateix programa per part del Grup de Periodistes Pi i Margall, d’un eurodiputat del Parlament Europeu i d’una ciutadana a títol particular.

L’actuació del CAC va consistir a analitzar els programes esmentats en les queixes, així com, pel que fa al respecte del pluralisme, a examinar una mostra més àmplia per evitar el biaix, que va incloure 19 edicions, en concret, des del 9 de setembre de 2017 (primera edició) fins al 10 de febrer de 2018.

En relació amb el pluralisme, el CAC va constatar que en la mostra de 19 programes hi van participar 16 forces polítiques diferents, membres de la Mesa del Parlament, de representants del governs de Catalunya i de l’Estat i de dues administracions locals.

Pel que fa a l’actuació de la conductora del programa, el CAC va utilitzar la mostra de tres programes. De les 891 intervencions que va fer la periodista, només n’hi va haver 12 amb elements de valoració (1,3% del total).

En relació amb la presència d’una samarreta amb la cara de Puigdemont en un programa dedicat a la seva eventual investidura com a president de la Generalitat, el CAC, un cop analitzada la mostra de 19 programes, va constatar que en gairebé tots els programes existeix una vinculació entre la il·lustració de la samarreta i alguns dels temes tractats en el programa, o, en altres casos, a la celebració d’efemèrides o festivitats pròximes.

El Consell considera que aquesta pràctica compleix amb les previsions de Llibre d’estil de la CCMA, atès que és un recurs audiovisual que reforça la temàtica tractada en el programa. Així mateix, el CAC descarta que hi hagi un posicionament determinat, atès que hi va haver diversitat d’il·lustracions. Per exemple, en l’edició del 3 de febrer, en què es tractava la situació de la monarquia espanyola amb motiu del 50è aniversari del rei Felip VI, la presentadora duia una samarreta amb el bust del monarca amb una corona.

Peça humorística sobre Montilla

Finalment, pel que fa a l’eventual presència de continguts ofensius en la secció de Maiol Roger posterior a una entrevista amb l’expresident de la Generalitat i senador José Montilla, el CAC considera que es tracta d’una secció de caràcter humorístic, diferenciada de l’entrevista que la va precedir. L’anàlisi del programa en qüestió, emès el 5 de maig, mostra que es van seguir les previsions de Llibre d’estil de la CCMA en el sentit que els comentaris siguin exclusivament sobre l’esfera pública del convidat.

Pel que fa a l’ús d’elements irònics, el CAC va analitzar altres quatre edicions prèvies al programa de Montilla, en què les persones convidades pertanyien a altres formacions polítiques. En tots els casos es constata en l’informe que els recursos humorístics emprats pel Maiol Roger van ser similars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia