Comunicació

Història d’una il·lusió

TV3 estrena aquesta nit ‘La gran il·lusió’, una docusèrie dirigida per Esteve Riambau i Àlex Gorina que fa un repàs en imatges de la història del cinema català

“Un cinema sense història és com un país sense cinema. No té identitat”, afirma Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. TV3 posa remei, en part, a aquest dèficit amb l’estrena, aquesta nit en hora punta després del TN Vespre, de la docusèrie La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català, codirigida pel mateix Esteve Riambau i el crític i periodista de cinema Àlex Gorina. Produïda per Televisió de Catalunya i l’ICEC-Filmoteca de Catalunya, explica per primera vegada aquesta història de forma cronològica i en llenguatge audiovisual.

De moment, la docusèrie, realitzada per Mai Balaguer, té enllestits set capítols, que s’emetran cada dilluns i que expliquen la història del cinema a Catalunya des de l’any 1896 fins al 1950. La segona part de la producció continuarà la història fins a l’actualitat.

L’origen del projecte va ser la “inquietud personal” d’un Àlex Gorina que trobava a faltar l’existència “d’un relat fet des de l’audiovisual” sobre la història del cinema a Catalunya. “La majoria de gent del món del cinema amb qui parlava ignorava aquesta història. Per tant, el país la ignorava, i s’hi havia de posar remei”, va explicar el crític a l’agència ACN.

Història en imatges

Àlex Gorina creu que calia “una primera aproximació general que posés ordre i que descobrís els moments essencials d’aquesta història i d’aquest patrimoni, per primera vegada, a través d’imatges vives i no de teoria escrita”. De la mà de TV3, el crític de cinema va trobar en la Filmoteca de Catalunya, i en el seu director Esteve Riambau, els aliats necessari per engegar aquesta producció.

Esteve Riambau considera que el que hi ha és “més un problema de difusió que de recerca”, i apunta, en el dossier de premsa de La gran il·lusió, que “els darrers anys, certament, hi ha hagut nombroses aportacions sobre el cinema català fetes des del rigor acadèmic, però sempre sobre períodes o personatges concrets”. “No hi havia, en canvi, una visió actualitzada de conjunt com la que ara aporta aquesta docusèrie”, hi afegeix.

Cinema supervivent

La gran il·lusió mostra l’aventura d’un cinema supervivent i en destaca els moments més decisius, tot prioritzant les experiències humanes abans que l’opinió dels experts. Mostra “des dels pioners pràcticament artesans fins a l’intent de creació d’una indústria decapitada per la I Guerra Mundial, les contradiccions d’un període fascinant com la República i la Guerra Civil, i una postguerra complicada des del punt de vista del control estatal i la censura però que, malgrat tot, permet l’aparició de gèneres propis com ara el policíac dels anys cinquanta”, sintetitza Riambau. I puntualitza: “Com la historiografia moderna, no és un relat estructurat, sinó més aviat un mosaic on hi ha tota l’amalgama de personatges, situacions i ubicacions que permeten que l’espectador vagi construint un determinat paisatge i hagi d’afegir-hi una part seva.”

L’audiovisual és per a un públic ampli i s’ha buscat que sigui “amè, entenedor i que enganxi”, sense renunciar al rigor històric. “El que no hi trobaran els espectadors és un bust parlant. És el mateix cinema que parla per si mateix”, diu Àlex Gorina. La veu de Francesc Orella guiarà els espectadors a través d’aquesta història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.