La mirada
El segon dia
Tinc la sensació que creixerà
amb el pas
de les setmanes
Tenia molt interès a veure la segona entrega de Buenas noches y Buenafuente. El primer dia no em va acabar de convèncer i celebro, doncs, que diumenge la cosa va millorar força. Estan bastant decidits a potenciar el trio Buenafuente-Corbacho-Berto però segueixen sense acabar de trobar-hi el to. Bona idea, l'esquetx de les trinxeres entre Espanya i l'Argentina amb les tres actrius d'origen argentí (Martina Klein, Malena Alterio i Natalia Verbeke), però massa aproximatiu, no del tot ben travat. Igual va passar amb la divertida entrevista a Ana Obregón tots dins del jacuzzi, però per què va ser tan curta? No creieu que hauria pogut donar una mica més de si? Detecto que el problema tal vegada és voler-hi encabir massa continguts. Valdria la pena esponjar millor les peces. I hi ha un altre problema. En ser un xou setmanal, alguns dels acudits –la paròdia del rei, Felip
i l'elefant– basats en l'actualitat poden quedar un pèl desfasats. Va estar molt bé l'endogàmica –el seu reality és produït
per El Terrat– entrevista a Alaska i Mario Vaquerizo, amb la irrupció dels seus sòsies Nebraska i Macario. Un parell de bones riallades, sí senyor. Berto va recuperar la seva vena de crític de premsa –que havia apuntat durant la primera temporada de Divendres– per clavar bones queixalades a La Razón amb motiu d'un parell de disbarats publicats últimament. Ah! I vam gaudir de l'actuació de Lana del Rey, una de les veus més fascinants del moment. Tinc la sensació que el programa creixerà amb
el pas de les setmanes.
I serà bo.
