Comunicació

La mirada

Ara fa vint anys

‘Jo també hi era' té algunes imatges d'arxiu al·lucinants

M'agraden els microprogrames. Són aquells espais de molt curta durada, entre 2 i 10 minuts, que habitualment les emissores col·loquen després dels seus programes estel·lars –els informatius, per exemple– i que ens il·luminen sobre història, llengua, actualitat, lleure o altres aspectes. Acostumen a ser idees de les televisions públiques, que demostren així un bon nivell imaginatiu i divulgatiu. Recordo fa tres o quatre anys el Toc de llum de TV3, o aquesta mateixa temporada Català a l'atac. Doncs ara TV3 ha estrenat, després del TN vespre, Jo també hi era, una sèrie de petits flaixos recordatoris de multitud d'aspectes vinculats amb els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona amb motiu del vintè aniversari. Algunes imatges d'arxiu són al·lucinants. Ens han ensenyat com era el Poblenou als anys vuitanta, s'hi conservava l'última vaqueria de la ciutat i hi transitava el vell ferrocarril del barri. L'anomenat “miracle” de la Vila Olímpica va ser ben bé això: un miracle. L'arribada dels esportistes a Barcelona i l'expectació que van generar, el Cobi i les suspicàcies inicials que qui més qui menys tenia o Jocs de nit, presentat per Júlia Otero, que va entrevistar alguns dels protagonistes més rellevants de l'esdeveniment. El programa ho repassa tot amb habilitat narrativa i un interessant punt de vista històric. També el 30 minuts de diumenge –titulat Aquells dies de glòria– va resseguir personatges, vivències, conflictes i incerteses de tot allò que va passar ara fa vint anys. I només han passat quatre dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.