Comunicació

‘L'illa de Robinson' analitza avui què hi ha darrere les xifres de l'atur

La professora Àngels Valls, d'Esade, parlarà dels canvis en l'EPA i de les polítiques laborals

Els espectadors coneixeran les novetats de ‘Sàpiens'

Avui dimarts es publica l'enquesta de població activa, un ins­tru­ment estadístic homo­lo­gat que per­met saber com està el mer­cat labo­ral a Cata­lu­nya i a la resta de l'Estat.

L'enquesta per­met cal­cu­lar el nom­bre de per­so­nes que hi ha en atur o tre­ba­llant, però també altres dades útils com ara el nom­bre de llars on no entra cap ingrés, la taxa d'atur entre les dife­rents fran­ges d'edat, com es repar­teix la deso­cu­pació entre homes i dones, quin per­cen­tatge de per­so­nes fa més de tres anys que
no tre­ba­llen, els sec­tors més dinàmics o més depri­mits, etcètera.

Per par­lar de l'enquesta de població activa i del que es pot deduir de totes aques­tes xifres de la marxa de l'eco­no­mia, aquest ves­pre, a la segona hora de L'illa de Robin­son, hi haurà Àngels Valls, pro­fes­sora de direcció de per­so­nes i orga­nit­zació de l'escola de nego­cis d'Esade.

La pro­fes­sora Valls té un llarg currículum que li per­met fer anàlisis encer­ta­des de la situ­ació labo­ral. Actu­al­ment també és res­pon­sa­ble de for­mació i inserció labo­ral de Càritas Dio­ce­sana de Bar­ce­lona. Entre els anys 2004 i 2007 va ser cap del gabi­net de la con­se­llera de Tre­ball i res­pon­sa­ble d'ini­ci­a­ti­ves econòmiques. També havia estat gerent del Gremi de Fabri­cants de Saba­dell i res­pon­sa­ble de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals del Cer­cle d'Eco­no­mia.

En diver­ses oca­si­ons, la pro­fes­sora Valls ha expres­sat opi­ni­ons ben docu­men­ta­des i fona­men­ta­des sobre què hau­ria de can­viar per reduir aquesta taxa d'atur. Per exem­ple, la fle­xi­bi­li­tat labo­ral, que el govern del Par­tit Popu­lar va impo­sar, fun­ci­ona a la resta d'Europa perquè la col·labo­ració entre el sec­tor públic i el pri­vat és molt potent.

Com ja és habi­tual en aquest pro­grama, hi haurà un debat sobre diver­sos temes d'actu­a­li­tat, entre els quals aquesta enquesta, i altres espais com per exem­ple El cat escal­dat i Espa­nya ens estima.

Després del comen­tari de por­ta­des de la revista Sàpiens, i de les notícies del dia a càrrec de Car­les Ribera, vice­di­rec­tor d'El Punt Avui, i de Fer­ran Espada, direc­tor adjunt de L'Espor­tiu, el pro­grama es tan­carà, com ja és habi­tual, amb una actu­ació de Car­les Que­rol.

‘Espanya contra Catalunya'

Determinats cercles espanyolistes es van prendre com una injúria intolerable que un grup d'historiadors s'atrevissin a analitzar, des del segle XVIII fins a les primeres dècades del segle XXI, l'acció política d'Espanya en relació amb Catalunya, gairebé sempre de naturalesa repressiva. Va coure, sobretot, el nom del simposi: ‘Espanya contra Catalunya'. Aquests cercles van dir que, al contrari, Espanya se l'estima molt, Catalunya.

Es va desfermar una campanya intensa i fins i tot es va intentar que la justícia aturés el congrés, una operació que, si s'hagués concretat, hauria tingut un difícil encaix en el dret de lliure expressió.

Jaume Sobrequés (Girona, 1943), catedràtic emèrit d'història de Catalunya a la UAB, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ha escrit un llibre on dóna detallada notícia dels fets que van succeir aquells dies, i avui el presen-ta a El Punt Avui Televisió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia