Comunicació

L'APUNT

‘Utopia': l'origen de Jessica Hyde

El pri­mer epi­sodi de la segona tem­po­rada és sem­pre el més difícil. No es tracta de cap­tar l'atenció, com en les pri­me­res tem­po­ra­des, sinó de saber man­te­nir l'interès. I Uto­pia, per molts la reve­lació de just fa un any de la tele britànica, ho ha acon­se­guit amb un epi­sodi –que dimarts va estre­nar Canal+– en forma de flash­back. No és l'únic home­natge a Per­di­dos: el labo­ra­tori, el conill, la psi­co­lo­gia expe­ri­men­tal... tenia molt de la Ini­ci­a­tiva Dharma. Són epi­so­dis –els dels orígens i joven­tut dels per­so­nat­ges– per­ce­buts com un entre­te­ni­ment, foc d'ence­nalls de la ficció seri­ada; un regal, vaja. Però tinc debi­li­tat per Uto­pia: pel colo­risme impac­tant, per l'estètica de Pola­roid o perquè les tra­mes cons­pi­ra­ti­ves són les noves fau­les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.