cultura

Antonio Chavarrías

Director de cinema

“Mercader era un home sensible”

Mercader no era un fanàtic; he arribat a la conclusió que era un home moral, de principis, humà
Creure que podien canviar el món donava a uns i altres una gran força, i això explica la brutalitat de l'època

Atret pels drames criminals i pels ambients sòrdids, que tan bé ha retratat en films com ara Manila, Susanna o Volverás, Antonio Chavarrías ha escrit i dirigit la crònica negra d'un episodi que forma part dels llibres d'història del segle XX: l'assassinat de Trotski a mans del comunista català Ramon Mercader, l'agost del 1940. L'estrella mexicana Alfonso Herrera encarna Ramon Mercader en una ambiciosa producció internacional, rodada en anglès. No va fer falta posar imaginació al guió: la història real és un thriller d'espionatge en tota regla.

La de Mercader i Trotski no és una història qualsevol; és també la història del segle XX...
Sí, reflecteix molt bé una època. En primer lloc, perquè tenien la seguretat que amb allò que feien canviarien el món. És una època en què hi ha unes quantes ideologies: el feixisme, el nazisme, el comunisme... que s'enfronten en la Segona Guerra Mundial, que tot just està començant. Uns i altres estaven convençuts que tenien la raó, que l'havien d'imposar i que transformarien el món, que ho podien fer. Això els donava molta força i explica la brutalitat del que va passar; els donava una gran determinació, a diferència d'ara, que som una mica agnòstics. Guanyi qui guany a la investidura, no passa res... La història de Mercader i Trotski reflecteix molt bé la brutalitat del moment i el predomini del dogmatisme.
Després de tots aquests anys que fa que està immers en el personatge de Ramon Mercader, s'atreveix a definir-lo en poques paraules?
És difícil, és un home que va lluitar per canviar el món, per convertir-lo en un món millor, i va acabar lluitant per no ser una víctima més d'aquesta maquinària. De ser motor, passes a ser una possible víctima. De fet, per mi, Ramon Mercader és una víctima de tota aquesta història.
Es va sacrificar pels seus ideals, però va pagar-ne un preu molt alt...
Sí, tenia parella a Barcelona i la va deixar, ho va deixar tot per convertir-se en una altra persona amb l'objectiu d'anar enganyant i traint tothom que es posava al seu davant. Fins i tot en contra de la seva moral. Després de tot el que he llegit sobre ell, no només dels anys que reflecteix la pel·lícula, sinó de tota la seva vida, la conclusió que n'he tret és que era un home moral, de principis, amb humanitat. No era un fanàtic. Era un home que pensava, intel·ligent, sensible, la qual cosa fa la història més terrible.
A ‘El elegido' el mostra com una persona torturada, angoixada...
Això dóna més força al personatge. No és una màquina, és un ésser humà conscient del que està fent, hi ha coses que no li agraden, però no sap com sortir del camí que li han marcat.
Es menteix molt en nom dels ideals. No és contradictori?
Ho diuen a la pel·lícula; Ramon Mercader es queixa que diuen moltes mentides, i el seu superior li demana què té de dolent si és per combatre l'enemic. Si estàs disposat a matar, per què no has de mentir? És un principi que tothom ha assimilat com a propi. No sé qui va dir que la primera víctima de la guerra és la veritat. Tothom diu el que pensa que serà útil als seus interessos; no està compromès amb la veritat, només amb aconseguir la victòria.
És una història d'espies amb tots els seus ingredients...
És que ho és: fas un resum de tot el que has anat documentant i et surt un thriller: una persona que la capten, la preparen, comença la missió, s'infiltra amb un èxit total, va aconseguint objectius i al mateix temps es va trobant amb problemes i amb dilemes personals. Això està a la història, no t'ho has d'inventar. Només he hagut de crear el marc dramàtic, els diàlegs i la humanitat dels personatges, tot el que has d'omplir com a creador d'una ficció.
A part de Mercader i Trotski, hi ha tota una constel·lació de personatges molt interessants.
Sí, el problema, en escriure el guió, era decidir què treies. Tots els personatges mereixien més seqüències. El mateix Trotski era una figura de l'època atrapada a la seva casa de Mèxic, esperant la mort, perquè sabia que el matarien, tenia al davant tot un imperi disposat a fer-ho. Feia bromes constantment sobre això. Els seus secretaris eren molt interessants també, amb un bagatge de lluites i un gran compromís, però es deixen enganyar per Mercader. Són uns personatges amb una riquesa enorme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda