Hawke apunta al cor
L'actor nord-americà, que va rebre ahir el premi Donostia, presenta la nova versió d'‘Els set magnífics' i sedueix amb la seva elegància i intel·ligència
“Sóc texà,
i vaig aprendre
a disparar en
un campament als deu anys”, va explicar l'actor
Elegant, amb americana negra i camisa blanca, acuradament pentinat amb els cabells enrere,
Ethan Hawke no té encara aquelles arrugues dissimulades a cop de bisturí tan freqüents entre les estrelles que passen dels cinquanta. Ahir va ser al Festival de Sant Sebastià per presentar la nova versió d'Els set magnífics, que protagonitza juntament amb Denzel Washington i Chris Pratt. Vist de prop, en una taula rodona amb nou periodistes, s'assembla bastant més a l'atractiu Jesse de la trilogia tancada fa tres anys amb Abans de la mitjanit que al pistoler amb atacs d'ansietat Goodnight Robicheaux que interpreta en aquest remake del film d'Akira Kurosawa Els set samurais. “És un d'aquests personatges que surten de la Guerra Civil, persones trencades, que encara que estiguin enmig de l'acció, no tenen cap interès a formar-ne part” Quan parla passa el mateix: té més a veure amb Jesse que amb el pistoler. El seu discurs és bastant més complex, culte i intel·ligent que el de la majoria d'estrelles. No de bades, acumula tantes nominacions a l'Oscar pels seus guions (Abans de la posta, Abans de mitjanit) com pels seus treballs com a actor (Training day, Boyhood).
Home de fidelitats professionals, ha acumulat prestigi com a actor fetitxe de Richard Linklater, amb qui ha rodat vuit
pel·lícules, i ja n'ha fet tres amb Antoine Fuqua, el director d'Els set magnífics, que arriba als nostres cinemes el 30 de setembre. “És molt emocionant el treball que fa Fuqua amb els actors. Ens permet desenvolupar els personatges, des del vestuari fins a imaginar el seu passat, els diàlegs... Ens dóna molta llibertat.” A més del precedent nord-americà, rodat el 1960 amb Yul Brynner, Steve McQueen i Charles Bronson, Fuqua els va fer veure Els set samurais, El bo, el lleig i el dolent i Grup salvatge “com a referències a tenir en compte.”
Ethan Hawke va néixer el 1970 a Austin, a l'estat de Texas, territori de westerns. “Sóc texà, i vaig aprendre a disparar en un campament als deu anys”, assegura, i comenta mig en broma que “els texans estan bojos”. Creu que l''èxit del western als EUA “està relacionat amb l'obsessió per la llibertat de l'individu, i amb el fet que, durant molt temps, jugar amb les pistoles estava gairebé ben vist”.
Armes de foc
Però malgrat la seva condició de texà ensinistrat des dels deu anys, creu que les armes de foc són un problema greu al seu país. “Obama va prometre plorant que posaria fi al problema de les armes i dos anys després va haver de reconèixer que no ho podia solucionar. Ens hauríem d'unir tots els nord-americans i exigir-ho, perquè al darrere hi ha interessos econòmics; guanyen molts diners.” Ethan Hawke no creu, però, que Els set magnífics, on moren centenars de persones, tingui una influència negativa: “Que disfrutis d'una història violenta no vol dir que estiguis a favor de la violència. Obres com Hamlet, El rei Lear o Juli Cèsar són violentes.”
L'actor, que va debutar als 14 anys amb Exploradors i era un dels estudiants que es rebel·lava a El club dels poetes morts, va fer broma a Sant Sebastià tot comparant el malvat d'Els set magnífics amb Donald Trump. “Podria considerar-se com un dolent contemporani, que representa el poder i la riquesa, i a través d'això s'enganya la gent.” També va parlar d'un tema molt mediàtic als EUA, també present a la pel·lícula: entre els set magnífics hi ha un indi, un mexicà, un xinès... “Es parla molt de diversitat a la premsa, però aquesta pel·lícula realment es prestava orgànicament que aquest tema hi estigués present. Antoine Fuqua està molt interessat en totes les cultures, i el guió estava escrit molt abans.”“Fa poc he estat a Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica –afegeix–, i a Robben Island t'adones de l'horrible manera com poden tractar els éssers humans els uns als altres. El presoner blanc tenia més menjar, l'asiàtic menys, el negre una mica menys... Aquest sistema de castes és una bogeria. El subtext d'aquesta versió de Los siete magníficos d'alguna manera vol trencar amb tot això.”
