Andrzej Wajda, el més reconegut i prestigiós dels cineastes polonesos, director de pel·lícules com La tierra de la gran promesa (1975) i Katyn (2007), va morir abans-d'ahir a Varsòvia a causa d'una insuficiència respiratòria. Guanyador d'un Oscar honorífic, després d'haver estat nominat quatre vegades per l'Acadèmia de Hollywood, Wajda també va guanyar amb El hombre de hierro (1981) la Palma d'Or, segurament el premi cinematogràfic més prestigiós amb l'Oscar. La Berlinale i la Mostra de Venècia també el van distingir pel conjunt de la seva carrera.

Cineasta prolífic, amb més de 50 títols entre llargmetratges, documentals, curts, telefilms i sèries, Wajda ha reflectit en tota la seva obra la traumàtica història del seu país. Nascut el 1926 a Suwalki, tenia 13 anys quan Hitler i Stalin es van repartir Polònia. El seu pare, oficial de l'exèrcit, va ser afusellat per les tropes soviètiques el 1940 a Katyn. Ell es va afegir a la resistència amb només 16 anys, i quan, després d'estudiar pintura i cinema, va començar a dirigir, va fer primer una trilogia sobre la vida a Polònia durant la Segona Guerra Mundial: Pokolenie (1955), Kanal (1957), que va ser premiada a Canes i el va donar a conèixer a tot el món, i Cenizas y diamantes (1958).

La tierra de la gran promesa (1975) i Katyn, (2007), nominades a l'Oscar, i altres títols com El hombre de mármol (1977) i El hombre de hierro (1981) van evidenciar el ferm compromís amb les llibertats polítiques, fins i tot sota el règim comunista, i els valors estètics d'un cineasta prolífic, brillant i insubornable.