cultura

Les tines del Montcau seran béns d'interès nacional

El conseller Vila inicia l'expedient per declarar zones d'interès etnològic tretze conjunts de tines de pedra seca situades a la vall que conformen Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha incoat l'expedient per declarar tretze conjunts de tina de pedra seca de les valls del Montcau béns culturals d'interès nacional –la màxima distinció en l'àmbit català– dins la categoria de zones d'interès etnològic.

Amb l'inici del tràmit, els alcaldes dels municipis bagencs del Pont de Vilomara i Rocafort, Mura i Talamanca –que fa anys que treballen conjuntament pel reconeixement– palpen ja una declaració que, segons expliquen, ha d'acabar de servir per donar “l'empenta definitiva” al projecte turístic i de promoció econòmica que s'està dibuixant al voltant d'unes construccions “que són úniques”, assegura Cecilio Rodríguez, alcalde del Pont. I hi afegeix: “El més difícil ha estat el treball previ i això ja està fet, esperem que d'aquí a uns mesos puguem celebrar ja la distinció.”

Segons consta en la publicació del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), els conjunts que es protegiran són tretze. Al municipi de Talamanca: tines del Pla de les Generes, tines del Camí de les Generes II, la Casa de les Tines i la tina del riu Llobregat o dels Tres Salts. Al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort: tines del Bleda, tines del Tosques, tines de l'Escudelleta, tines d'en Ricardo, tines del Camí del Flequer I, II i III, tines de les Balmes Roges, tines de Juan Arnau e Hijo i tines de les Solanes. I als municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort, les tines del Docte, que trepitgen les dues poblacions.

Construccions úniques

Les tines enmig de les vinyes són construccions de pedra singulars utilitzades en el passat per produir el vi als mateixos camps que es cultivaven. Van ser aixecades al mig de vinyes plantades en llocs aïllats de les valls del Montcau, al Bages. Estan repartides pel vessant nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'influència, i formen un patrimoni etnològic i històric únic a Catalunya.

El Bages serà la seu del congrés de pedra seca

El 2017 pot ser l'any de la confirmació del projecte turístic i de promoció econòmica que lideren el Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura. A la imminent declaració de bé d'interès nacional, s'afegeix que a l'octubre els tres municipis seran la seu del congrés de pedra seca dels Països Catalans, que se celebra bianualment. A banda d'això, s'està acabant d'enllestir també el pla director que ha de marcar el full de ruta. I s'ha demanat una subvenció als fons Feder per dotar el projecte d'inversió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera