cultura

LA CRÒNICA

iMMA MERINO

Cineastes cruels

L'austríac Michel Haneke i el grec Yorgos Lanthimos presenten a Canes dos films antihumanistes amb els quals torturen els seus personatges i els espectadors

Michael Haneke se centra novament en una família burgesa insana i pertorbada
Lanthimos també sembla creure que la humanitat es miserable i maligna

Tot i que amb Amor semblava haver-se humanitzat, potser inspirat pels rostres de Jean-Luc Trintginant i Emmanuella Riva, Michael Haneke ha recuperat amb Happy end aquella posició arrogant des de la qual mira per sobre els personatges i els espectadors (i així, doncs, els humans) per jutjar-los i castigar-los. Amb la seva nova pel·lícula, presentada ahir en secció oficial competitiva del Festival de Canes, el director austríac se centra novament en una família burgesa insana i pertorbada amb un patriarca (Trintignant, sense la dignitat de l'anterior pel·lícula) que vol morir mentre la seva filla (Isabelle Huppert, una presència constant en el cinema de Haneke) s'enfronta a una crisi d'empresa i el seu fill (Mathieu Kassovitz) recupera una filla abandonada i, havent tingut una altra criatura amb la seva segona esposa, envia missatges eròtics d'una gran vulgaritat a una amant. Aquesta filla abandonada, la mare de la qual acaba de suïcidar-se, té una mirada perversa, també intenta matar-se i sempre crea la sensació que en farà alguna. Huppert a la vegada té un fill que du una mala vida i no vol saber res del negoci familiar.

Humanitat miserable

Cap dels personatges provoca cap mena de simpatia perquè Haneke torna a demostrar que creu que la humanitat és miserable i, per tant, menyspreable. A més de castigar l'espectador amb la seva visió antihumanista, en aquest cas Haneke sembla incapaç de crear una tensió dramàtica i, per mantenir l'atenció, se serveix de cops d'efecte, com ara l'aparició d'uns refugiats (la família viu a Calais) en una festa burgesa. Michael Haneke, se sap, sempre vol fer metàfores sobre el món actual.

‘Superat' per Lanthimos

Ahir, però, el cineasta austríac va ser superat a Canes per un altre cineasta torturador, el grec Yorgos Lanthimos, que va presentar-hi The killing of a sacred deer/La mort d'un cérvol sagrat, un altre film amb una família burgesa en procés de descomposició: aquesta arriba amb la intrusió d'un adolescent (un dimoni exterminador) que vol venjar-se de la mort del seu pare causada per la negligència del metge que interpreta Colin Farrel, també protagonista de The Lobster, l'anterior pel·lícula en anglès del director que va revelar la seva mirada sinistra amb Canino. Lanthimos també té la participació de Nicole Kidman, que, omnipresent en aquesta edició del festival amb dos films més i la sèrie de Jane Campion Top of the lake, encarna la mare d'aquesta família amb dos nens emmalaltits per l'adolescent venjatiu, al qual es concedeixen poders malignes. Assetjada la família, els seus membres s'animalitzen. No hi ha cap comportament digne en els personatges perquè Lanthimos també sembla creure que la humanitat és miserable i portadora del Mal. Això suposadament justifica la tortura que aplica als personatges i, amb imatges efectistes, als espectadors. Lanthimos també vol fer metàfores i símbols, però no és Buñuel (El ángel exterminador) ni Pasolini (Teorema), sinó un cineasta torturador, complagut en la seva crueltat.

Reconfortant Sangsoo

En contrast amb les de Haneke i Lanthimos, va resultar humanament reconfortant la tercera pel·lícula projectada ahir a competició: Geu-hu/El dia després, del sud-coreà Hong Sangsoo, que també ha dut a Canes La càmera de Clara, presentada fora de concurs. Si en aquesta encara hi ha el Hong Sangsoo juganer, Geu-hu sembla reflectir la crisi que diuen que ha viscut el cineasta arran de la separació de la seva esposa. Estranyament en ell, és un film greu sobre l'amor en què els personatges pateixen i ploren per amor o la impossibilitat de viure'l. El protagonista, un escriptor i editor, és un home enamorat que, vivint en la mentida, no és capaç d'abandonar l'esposa i la filla. Hong Sangsoo observa els personatges amb compassió, però sense condescendència amb les febleses i contradiccions humanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia